2.13. Comentari de text: La cultura com a activitat simbòlica

1. Resum de la vida del filòsof.

ERNST CASSIRER

2. Idees principals.

Aquest text parla de l'univers simbòlic, del qual afirma Cassier, que ja és inevitable en l'home i que no millora la nostra naturalesa, sinó que la deteriora. A més, cada cop que ens endinsem més en aquest ordit simbòlic, ens allunyem més de la realitat física. Per tant, a partir del llenguatge, l'art, la religió... hem creat un univers simbòlic del qual no podem fugir, ja que és l'únic mitjà que tenim per arribar a la realitat, que cada cop la percebem d'una manera més simbòlica.

3. Títol.

El deteriorament de la naturalesa humana a causa de la necessitat simbòlica.

4. Comentari.

Aquest text parla de l'ésser humà que ha desenvolupat un món simbòlic, del qual ja no pot fugir. Aquest simbolisme el necessita per poder expressar la realitat, que l'ha simbolitzat per tal de poder entendre-la millor. L' activitat simbòlica, s'ha anat desenvolupant de tal manera, que s'ha convertit en els límits de la nostra realitat. És a dir, per poder expressar i anomenar la realitat necessitem un conjunt de símbols que simbolitzin aquesta realitat, per tant, no podem conèixer sense simbolisme. Si ens concretem en el llenguatge, podríem esmentar la famosa frase de Wittgenstein: Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món. Amb aquesta última reflexió hem qüestiono: L'activitat simbòlica és un mitjà que ens permet conèixer la realitat, o simplement és una presó que ens allunya la realitat en la seva totalitat, i només ens mostra la vessant simbòlica d'aquesta?

2.12: Definicions tema 6

- Animal cultural: És la denominació de l’ésser humà, que és un animal peculiar amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural.

- Individualisme possessiu: Teoria basada en l'afirmació de que cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.

- Sociabilitat natural (Aristòtil): Teoria que afirma que l'ésser humà és un animal polític que necessita la societat i la cultura per realitzar-se d'acord les seves capacitats.

- Estat de natura: Hipotètic estat originari, abans que l'ésser humà es sociabilitzés, en la qual l'individu gaudeix d'una llibertat absoluta.

- Guerra de tots contra tots: És un estat en el qual segons Thomas Hobbes, l’èsser humà es mogut per l’egoisme propi i està en lluita permanent amb els altres.

- Contractualisme: Teoria que defensa que l'ésser humà és sociable per naturalesa i la societat és fruit d'un pacte.

- Antropologia cultural: Estudi de la manera de viure dels diferents grups humans i l'evolució que han experimentat.

- Socialització primària: És la primera part del procés de socialització pel qual un individu interioritza la cultura de la societat en què viu, i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

- Socialització secundària: Procés pel qual s’interioritzen "mons constitucionals" que contrasten amb el "món de base" que hem adquirit en la socialització primària.

- Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i consum que un determinat grup accepta com a pròpies.

- Subcultura: Diferents formes de viure la cultura que no posen en qüestió la cultura hegemònica.

- Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

- Nous moviments socials: Moviments originats pels grups socials alternatius, que responen al buit que moltes persones senten davant un futur incert, l’objectiu dels quals és torbar un sentit a l’existència per diferents mitjans a través de les noves tecnologies, sobretot l'ordinador.

- Civilització (Huntington): Agrupació cultural de més abast, el nivell d'identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d'un altre.

- Etnocentrisme: Pensament que analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que és la mesura per valorar als altres.

- Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d'una cultura aliena.

- Interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures i propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d' igualtat.

- Multiculturalisme: Presència de diferents cultures en un mateix territori.

- Universalisme: Defensa que hi ha una moral mínima entre les diferents cultures, que inclou uns valors compartits, com pot ser el respecte als drets humans, la llibertat, la igualtat, l'actitud dialogant...

- Aporofòbia: És el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

2.11. Pàgina 133: Qüestió 3

3. Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

- Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva.

La persona que ha dit això té una actitud pròpia del relativisme cultural. En aquesta frase es contradiu una mica: diu que el tolera i l'accepta però, al mateix temps, l'està expulsant. Aquesta persona hauria d'assumir que, avui en dia, ens trobem davant una societat multiculturalista que hem d'acceptar i respectar. Per fer-ho hem d'establir un diàleg amb les diferents cultures i cedir una mica per arribar a un consens.

- Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida.

La persona que ha dit això admet que directament no accepta als immigrants, per tant, té una actitud etnocèntrica, sobretot racista. Aquest individu no accepta el multiculturalisme en el seu país i, per tant, és un racista. Ha d'assumir que vivim en una societat multicultural i, per tant, s'ha d'arribar a un consens on tots hem de cedir una mica, tant els immigrants, tant els habitants del país.

- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.

Aquesta persona no accepta una societat multicultural, defensa que cada cultura ha d'estar en territoris diferents, ja que tenim maneres de viure i de pensar diferents, per tant defensa el relativisme cultural. Davant d'això jo li diria que el multiculturalisme és una realitat, que quan abans s'accepti millor. A més, si totes les cultures cedim una mica podríem, no només establir una bona convivència, sinó també millorar la nostra cultura i aprendre de les altres.

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres!

Aquesta persona té una actitud etnocèntrica respecte als immigrants. Els immigrants, encara que no tinguin la mateixa cultura que nosaltres, tenen les mateixes capacitats per al treball. A més, els hem d'acceptar i els hem d'integrar com si es tractés d'un de nosaltres. Hem d'aconseguir una bona convivència entre totes les cultures i, per això, hem de cedir tots.

- És impossible entendre's amb els paios!

Aquí tenim un altre exemple de relativista, ja que defensa que el diàleg amb els paios és impossible. No és impossible, el que passa es que tenen algunes diferències respecte a la nostra cultura; però això no ha de suposar cap problema, ja que si establim un consens mitjançant un diàleg entre les diferents cultures, podem entendre'ns i conviure tots en un territori.

- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?

Per últim, aquesta persona és racista i també una mica aporofòbica, ja que considera que aquests immigrants són pobres, i els rebutja per la seva raça i els seus recursos econòmics. No és culpa seva si es seu país està passant un mal moment o allà no poden aconseguir el suficient per viure. Ells venen aquí en busca d'oportunitats i d'una vida benestant, que és el que els hem d'oferir.

2.10. Redacció: Com han de conviure les diferents cultures en un mateix territori?

Aquesta pregunta, com moltes altres, es pot respondre amb una sola paraula: RESPECTE. És a dir, que tant els habitants propis d’un territori, tant els immigrants, poden mantenir la seva cultura sempre i quan no afecti o molesti a la cultura dels altres. Per exemple, a mi no em molesta que construeixin mesquites per resar, però en canvi si que em molesta si aquesta mesquita es construeix a partir dels meus impostos. Per tant, tampoc estic d’acord amb el fet de que algunes persones, pel simple fet de ser habitants d’un territori, imposin la seva cultura a la gent immigrant o simplement la menyspreïn. Jo crec que abans de ciutadans o immigrants, som persones: tots hem de tenir el dret a ser respectats siguem de la cultura que siguem. A més, no hi ha una cultura més important que les altres.
En conclusió, si volem aconseguir aquesta convivència hem de basar-nos en el respecte i en la dignitat de totes les persones que ocupen el territori, però el problema és que molta gent no vol aconseguir aquesta convivència, i si tots no hi estem d'acord mai la podrem assolir.

2.9. Pàgina 130: Activitats del document 6

• Què entén l'autor per civilització?

És la eina que permet als homes educar-se i culturitzar-se, de tal forma, que l'home abandona el seu salvatgisme.

• Quina és la contribució de la ciutat a la civilització?

És el lloc on cada civilització es desenvolupa, adquirint més cortesia, refinament i diàleg; que proporciona llibertat a cadascun dels homes pertanyents a la civilització.

• Busca informació sobre quatre ciutats que hagin estat influents en diferents èpoques històriques i indica quina ha estat la seva contribució específica.

- ROMA: Entrada de l'Humanisme.

- ATENES: Apareixen les primeres ciutats estat.

- MILET: Iniciadora de la filosofia occidental.

-JERUSALEM: Ciutat més representativa del cristianisme i judaisme.

2.8. Comentari de text: La cultura com a manera de viure

1. Resum de la vida del filòsof.

ASHLEY MONTAGU

2. Idees principals

Aquest text parla de la cultura, la qual és definida com un conjunt de característiques que cada territori desenvolupa, com pot ser la llengua, les creences, els valors... i que, per tant, ens situa a cada persona en el món. També explica que la cultura és una creació antropològica que cada territori ha desenvolupat d'una manera diferent i, per tant, cadascú de nosaltres té la seva. Per últim compara la cultura amb una eina que amplia la nostra vida.

3. Títol

La cultura, una eina que ens situa en el món.

4. Comentari

Aquest text defineix la cultura en la seva totalitat, és a dir, defineix la cultura tant des del punt de vista material, com el mental. També argumenta que la cultura és una creació de l'home que transcendeix del món físic i, al mateix temps, actua com a eina d'adaptació a aquest entorn físic. Aquest text també es refereix a l'ésser humà, tant des del punt de vista individual, ja que diu que cada persona té la seva cultura; com col·lectiu, ja que defineix que la cultura són uns costums i característiques pròpies d'un territori, és a dir, d'un conjunt de persones.
En conclusió, amb totes idees que ens proporciona el text podem crear dues definicions: una per la cultura i una altra per l'home. La definició de cultura és: Creació antropològica pròpia d'un territori, que inclou els costums, les eines, les creences... pròpies d'aquest i, serveix per adaptar-nos en el medi físic i, al mateix temps, en la societat. Per una altra banda, la definició d'home seria: Animal cultural i social.

2.7. L'antropologia cultural o social

L'antropologia cultural és la branca de l'antropologia que estudia l'home com a ésser cultural, entenent com a cultura tot el que l'home fa sobre la natura: eines, oficis, pràctiques, roba, cases, religions, música, relacions socials, etc.
En un principi l'antropologia no feia distincions entre física i cultural, tot es basava en les Lleis evolucionistes de Charles Darwin i estudiaven les cultures subdesenvolupades. Pensaven que el desenvolupament d'una cultura respecte les altres s'explicava pel volum cranial dels seus habitants, tal com deien haver demostrat experimentalment.

Corrents
Etnocentrisme: manera d'entendre les cultures prenent com a base que la pròpia és la millor i la més evolucionada, i que els elements d'altres cultures que divergeixen de la nostra són dolents, arcaics, salvatgistes, ... Fou el primer corrent d'antropologia cultural que va aparèixer, però entrà en crisi amb l'arribada de l'antisemitisme ja que conduïa fàcilment al racisme i els donava la raó.
Relativisme cultural: manera d'entendre les cultures proposada per Franz Boas que exposa que els elements d'una cultura s'han d'enquadrar en relació a la cultura en qüestió i no es poden comparar amb elements d'altres cultures són diferents, però igualment vàlids i amb la seva lògica.

Claude Lévi-Strauss (pronunciació francesa en AFI: [klod levi stʁos]) (Brussel·les, 1908 - París, 2009) fou un antropòleg francès. Professor de sociologia a la universitat de Sao Paulo de 1935 a 1939, s'interessà per les poblacions indígenes de Brasil i realitzà diversos treballs de camp entre els indis bororo i nambikwara. Al 1959 va ocupar la càtedra d'antropologia social al Col·legi de França, que va mantenir fins la seva jubilació al 1982. Teòric destacat de l'estructuralisme, fou el seu introductor al camp de l'antropologia cultural i social, tingué també una gran influència per a pensadors com ara Roland Barthes, Michel Foucault, Jacques Derrida, Jacques Lacan o Judith Butler.

James George Frazer (Glasgow, 1 de gener de 1854 – Cambridge, 7 de maig de 1941), antropòleg escocès, fou dels primers estudiosos moderns sobre màgia, mitologia i religió comparada.
Frazer va dur una vida aïllada i tranquil·la, i malgrat la ceguesa que va patir des de 1930, aquesta rutina li va permetre escriure una impressionant quantitat d'estudis, mentre exercia la docència. Va rebre el títol de Sir i va ser membre de la Royal Society.

Jordi Sabater i Pi (Barcelona, 2 d'agost de 1922 – Barcelona, 5 d'agost de 2009) fou un primatòleg català, especialista mundial l'estudi de l'etologia i l'etnologia. Fou el primer en descriure noves espècies i el descobridor de diversos comportaments culturals a diverses espècies. L'any 1966 va trobar Floquet de Neu, un goril·la albí molt rar que va transportar al Zoo de Barcelona on fou un dels animals estrella.