1.5. Comentari de text: Primer fragment de Plató

1. Biografia de l'autor

PLATÓ

2. Idees principals

En aquest fragment, Plató, posa com a protagonista al seu mestre Sòcrates, tot explicant el seu mètode en primera persona. Sòcrates, partia de la idea de que ell no era savi, ja que no sabia res, però volia saber si n’hi havia algun. Per fer-ho, utilitzava la maièutica i la ironia, on anava a buscar a diferents persones considerades sàvies per la societat i per ells mateixos, i els començava a fer preguntes, fins que demostrava que aquells homes que eren considerat savi, no sabia res. Així, mica en mica, va anant descobrint “falsos savis”.

Finalment, Sòcrates va arribar a la conclusió de que ell era una mica més savi que aquests homes, ja que ell era conscient de que no sabia res i, els altres, no sabien res i, a més, s’equivocaven pensant que sabien alguna cosa. Per tant, Plató elogia al màxim al seu mestre, considerant-lo el més savi de tots.

3. Comentari

Com aquest text parla absolutament de Sòcrates, encara que està escrit per Plató, no podem observar en aquest moltes diferències entre ambdós filòsofs, però sí que podem comparar el mètode socràtic amb la doctrina més madura de Plató.

Al ser Sòcrates mestre de Plató, les dues doctrines tenen punts comuns, ja que els dos filòsofs creuen en l’existència de veritats absolutes, i basen el seu pensament en intentar trobar sabers universal però, metre que la tasca de Sòcrates es limita en el vessant ètic, Plató inclou una gran varietat de temes, entre els qual també es troba l’ètica.

També podem comparar la doctrina de Sòcrates explicada en el fragment amb Protàgores.

Pròtagores era un sofista, per tant, la seva filosofia es basava en l’escepticisme i, sobretot, en el relativisme. El sofista considerava que l’ésser humà era la mesura de la realitat, és a dir, que tal com se l’apareixen les coses, així són per a ell i, tal com se t’apareixen a tu, així són per a tu. Per tant, defensa el perspectivisme com a base de la realitat. En canvi, la base filosòfica de Sòcrates es basava en la cerca de sabers universals.

4. Títol

Elogi del mètode Socràtic en veu de Plató.

1.4. Comparació: Empèdocles, Anaxàgores i atomistes

El primer que podem dir és que tots són filòsofs presocràtics, postparmenidis i pluralistes, per tant, creuen que l'Univers està constituït per més d'un principi.

Empèdocles considerava que hi havia un tot perfecte i esfèric format per els quatre elements: aire foc, terra i aigua. A partir d'ells es pot formar qualsevol cosa, mitjançant l'amor (unió) i l'odi (separació) dels quatre elements, que són immutables i eterns, per tant, no han nascut ni moriran.

Anaxàgores també pensava que hi havia un tot etern però, segons ell, aquest estava format per les llavors, conegudes com homeomeries. Les llavors són l'origen de tot, són immutables i són presents a totes les coses, encara que només es manifesten les que són de l'element que constitueix la cosa.

En canvi, segons els atomistes, Leucip i Demòcrit, el tot eren els àtoms unes partícules indivisibles, que no es podien dividir, però si moure. Aquests també opinaven el seu principi era etern. Aquesta teoria defensa l'existència del no ésser, que correspon al buit on es mouen els àtoms.

En resum, els tres afirmen l'existència d'un tot etern format per més d'un principi, segons Empèdocles, els quatre elements (immutables); segons Anaxàgores, les homeomeries (immutables) i; segons els atomistes, els àtoms (es mouen en el buit).

1.3. Comentari de text: Text 7 de Parmènides

1. Biografia de l'autor

PARMÈNIDES D'ELEA

2. Idees principals.

En aquest text, Parmènides descriu l’ésser. L’ésser no ha nascut ni morirà, i que és únic. L’ésser no ha pogut néixer, ja que no es pot formar tot del no res, i no pot morir, perquè això suposaria una imperfecció i l’ésser és perfecte.

L’ésser no ha sigut ni serà, és el tot immutable i que és actualment.

L’autor remarca que no és pot passar del ser al no-ser, que el que és, és; i el que no-és, no és i no hi ha cap màgia ni fe que pugui canviar aquest fet.

3. Comentari

En aquest text, Parmènides ens descriu l’ésser. Segons ells l’ésser és el tot, un tot perfecte, actual, immutable... Segons ell l’ésser no ha pogut néixer ni morir, ja que del no res no es pot passar al tot i perquè l’ésser és perfecte i morir suposaria una imperfecció.

Podem comparar el pensament d’aquest filòsof amb un altre de presocràtic, Heràclit. Segons ell, també hi ha un únic principi, però aquest no és immutable, sinó que va canviant. Aquest principi està constituït per l’eterna lluita entre contraris, que dóna harmonia al nostre món. Parmènides critica aquesta teoria considerant que el tot és únic, i que aquells que pensen o confonen l’ésser i el no ésser són ignorants.

4. Títol

Característiques de l'ésser.

1.2. Comentari de text: Comparació d'Heràclit i Parmènides

1. Biografia dels autors.

HERÀCLIT D'EFES

PARMÈNIDES

2. Idees principals.

En el fragment d’Heràclit, el filòsof presocràtic exposa la seva tesi de la lluita de contraris. L’autor considera que l’Univers està constituït per un sol principi que no és immutable, sinó que va canviant. Aquests canvis són el resultat de la lluita entre contraris. Però aquesta “guerra” entre els oposats va seguint un ordre (lógos), que ens proporciona harmonia en el nostre món. Per tant, com diu Heràclit, la discòrdia suposa la justícia.

En el fragment de Parmènides, l’autor exposa la seva concepció sobre l’ésser i el no-ésser. Tot allò que podem pensar o expressar és, i tot allò que no podem pensar ni dir, no és. El filòsof presocràtic critica a les persones que consideren que l’ésser i el no-ésser és el mateix ja que, segons ells, només existeix l’ésser i aquest és l’únic principi. Si ens guiem per la raó, aquesta ens diu que l’ésser és únic i només ell ens pot portar a la veritat.

3. Comentari:

Ambdós filòsofs consideren que hi ha un sol principi, però Heràclit considera que canvia, i Parmènides que és immutable. Segons el primer, el tot ha d'anar canviant perquè hi hagi un equilibri entre els contraris. Per tant, si res no canviés, no tindríem justícia ni harmonia, seria un desequilibri, un "kaos".

Contrari a la seva posició, Parmènides, considera que el tot és immutable. Critica el pensament d'Heràclit, ja que opina que només hi ha un ésser, que és el que podem pensar i expressar, i el que no podem expressar ni pensar, no és, no existeix.

4. Títol.

L'Univers com una lluita de contraris o com un tot immutable?

1.1. Comentari de text: Fragment d'Anaximandre

1. Biografia de l'autor.

ANAXIMANDRE


2. Idees principals.

En aquest fragment Anaximandre, exposa la seva teoria on considera que l’arkhé és l’ápeiron. Considera que l’ápeiron és l’origen i el final de totes les coses, per tant, la natura (physis) és concebuda com un conjunt d’elements que neixen i es destrueixen contínuament mitjançant l’ápeiron, que és un cercle interminable. Amb això, el filòsof afirma que aquest arkhé és el que ens proporciona ordre en el nostre univers, el que compensa totes les injustícies que provoquem en aquest.

3. Comentari:

Com tots els filòsofs presocràtics, Anaximandre es va preguntar sobre el principi del tot. Segons la seva teoria, aquest árkhé era l’ápeiron. L’ápeiron era el que provocava el naixement i la mort de totes dels coses de la natura, formant així un cercle interminable que proporcionava ordre en el nostre univers i compensava la injustícia que provocàvem. Per tant, sense ápeiron no és possible el “kósmos”, sense ápeiron l’univers seria un “kaós”.

Podem comparar Anaximandre amb el primer filòsof conegut, Tales de Milet.

En primer lloc, podem dir que tots dos són filòsofs monistes, és a dir, que creuen que només hi ha un principi de la natura. Però, a diferència d’Anaximandre, Tales de Milet considera que l’arkhé era l’aigua. L’aigua era l’origen de tot ja que naixem en aigua, necessitem aigua per sobreviure, la calor dóna humitat... Totes aquestes observacions van ser les que van provocar que Tales la consideres com al principi del tot.

Encara que Tales fos mestre d’Anaximandre, aquest últim considerava que l’arkhé no era quelcom concret, ja que tenia límits, sinó que era quelcom abstracte que es repetia constantment.

4. Títol

L’ápeiron com a arkhé.

COMENCEM UN NOU CURS!

L'estiu ja s'ha acabat i ara ens toca cursar l'últim any en el centre, estudiant segon de batxillerat. És un curs dur i tindrem que esforçar-nos molt per poder arribar al nostre objectiu, per a mi, i per a molts dels meus companys, la universitat.

Si ens endinsem en l'assignatura de filosofia, aquest any és diferent de l'any passat; mentre que l'any passat estudiavem un vessant més ètic, aquest any estudiem els filòsofs que han hagut al llarg de la història i el seu pensament. Aquest temari m'agrada més que el de l'any passat, és més amè i, de moment, sembla més entenedor.

Així que, amb les piles carregades de nou, comencem un nou curs; el final d'un període de la nostra vida, però el començament d'un altre.

ÀNIMS A TOTS I A TOTES!

3.9. Power point del tema 11

Tema 11: La construcció filosòfica de la ciutadania

View more presentations from Lucia Alonso.