Un dolç comiat

Agredolç.
Si hagués d'escollir amb un mot com em sento, probablement triaria aquest.
El Sant Andreu ha estat una important part de la meva vida i del meu cor durant ni més ni menys que 15 anys. Per una banda, hem sento molt feliç d'acabar ja aquesta etapa i d'estudiar el que realment vull i, també, conèixer persones noves. Però, per una altra banda, la petjada que m'ha marcat el Sant Andreu serà díficil, millor dit, impossible d'oblidar i, el fet d'abandonar-lo no només em provoca tristesa, sinó que també una mica d'inseguretat.
En aquesta escola hem viscut moments bons i dolents, però és curiós que, quan estàs a punt de marxar, només recordes els bons: els musicals, les excursions, els riures als passadissos i al pati, els comentaris espontanis durant la classe i, encara que molts no ho reconeguem, també hem gaudit de lliçons molt interessants.
Pel que fa aquests dos últims anys, puc dir que encara que han sigut molt durs, he conegut persones meravelloses i, a més, en aquesta etapa molts hem madurat i això ha servit per establir relacions més bones amb els professors i crear un millor ambient a la classe.
Per últim, ja que és un blog de filosofia, m'agradaria fer una menció a aquesta assigantura. Si sóc sincera, a primer no m'agradava molt però, aquest any he trobat que m'ha agradat bastant. Amb aquesta, m'he topat amb diverses qüestions de les que m'he plantejat al llarg de la meva vida, que han respòs diversos filòsofs, uns amb més coherència que d'altres, i que han fet que s'obrissin petits debats interessants a la classe.
Finalment, ja l'únic que puc dir és:
ADÉU, ADÉU, SANT ANDREU!

NIETZSCHE

Friedrich Nietzsche és un dels filòsofs que entren a selectivitat però que no hem pogut penjar cap activitat d'ell per falta de temps. Per aquest motiu, perquè trobo que és molt interessant i, a més, degut a que és el que va per davant de la meva enquesta amb un 61% (de moment); he decidit deixar un enllaç amb una pàgina on es mostra la seva biografia i la seva filosofia.

NIETZCHE (cliceu al enllaç)

3.9. Comentari de text: Fragment de l'Utilitarisme

1. Idees principals

En aquest text, Mill, parla sobre la felicitat des de la seva visió utilitarista. El filòsof considera que aquells qui estan més ben dotats intel·lectualment no poden assolir plenament la felicitat ja que mai acaben d’ésser satisfets del tot. En canvi, els éssers que aspiren a poc, poden aconseguir més fàcilment ser feliços. No obstant, l’autor argumenta que és millor no arribar a ser plenament feliços, però ser-ne conscients, que no pas ser feliços però ser uns inconscients.

2. Títol

Felicitat fàcil o intel·ligència?

3. Anàlisi

En aquest fragment del segon capítol de l’utilitarisme Mill distingeix dos tipus de persones segons la felicitat que poden assolir. Per una banda, trobem als inconscients, persones que tenen molt poques aspiracions intel·lectuals i que, d’aquesta manera, necessiten menys coses per ser felices, per tant, poden arribar a la felicitat fàcilment. En canvi, en l’altra banda, trobem a les persones que tenen més coneixement i que tenen unes aspiracions més altes i , per aquest motiu, és més difícil que aconsegueixin la felicitat.

Davant d’això l’autor afirma que prefereix ser conscient i tenir coneixements però no ser plenament feliç, que ser un inconscient feliç, ja que almenys el que no és plenament feliç sap perquè no ho és.

4. Comparació

Podem comparar aquest text amb Kant, ja que aquest autor deia que la moral havia de ser buida, ja que no s’havia de perseguir una finalitat (com és el cas de la felicitat) sinó que els homes havien d’actuar per deure. En canvi, Mill considera que tots els homes perseguim la felicitat.

3.8. Power point: La moral kantiana

La moral

View more presentations from Lucia Alonso.

3.7. Kant: Síntesi entre l'empirisme i el racionalisme

Kant, pel que fa el tema del coneixement, fa una síntesi entre algunes idees empiristes i d'altres racionalistes.

Aquest filòsof inicia la seva teoria amb la idea principal empirista: Tot coneixement s'inicia a partir de l'experiència. No obstant, l'autor la conclou amb un punt a favor cap el racionalisme afegint que, encara que tot coneixement s'iniciï amb les dades que obtenim a partir dels sentits, aquests no ens proporcionen coneixements certs i fiables, sinó que és la part universal i necessària de la nostra ment la que ho aconsegueix.

A partir d'aquí, Kant distingeix entre los conceptes:

- A priori: Part universal i necessària que ens proporciona coneixements vàlids (racionalisme).

- A posteriori: Part que depèn de l'experiència, no ens proporciona ni universalitat ni validesa (empirisme).

Vídeo resum del pensament de Kant (està en anglès)

3.6. Diferències entre Kant i Aristòtil

Si observem la teoria del coneixement d'ambdós filòsofs, podem veure que tenen un pensament molt similar, per tant, considero més interessant establir aquesta diferència en la part moral, que és on es veuen unes teories molt més oposades.

Pel que fa la moral aristotèlica, podem veure que es tracta d'una moral teleològica, que defensa clarament que tot ésser humà persegueix un fi (la felicitat). Per tant, hem de dedicar la nostra vida en fer tot el possible per assolir-lo.

En canvi, Kant proposa una moral buida de contingut, sense una llei moral establerta i fa una crítica de les anteriors morals (incloent la d'Aristòtil). Aquest filòsof defensa que la conducta d'un mateix no ha de ser marcada per una llei pactada i imposada, sinó que cadascú de nosaltres ha d'actuar pel seu sentit del deure.

En aquesta imatge podem veure un home ajudant per deure.

3.5. Comentari de text: Realitat exterior

1. Idees principals

En aquest text, Hume, parla sobre l'existència dels cossos. L'autor parteix de la idea de que la ment humana és limitada. Tot els nostres raonaments parteixen de l'experiència en forma de percepcions. Però, no obstant, com sabem que realment no existeixen els cossos? Hume afirma que, com la nostra capacitat intel·lectual és limitada, no podem saber si existeixen o no, per tant, són simples objectes de creença.

2. Títol

Les percepcions, l'únic que podem conèixer.

3. Anàlisi

En aquest text, Hume parla sobre l'existència dels cossos. L'autor inicia el text amb cert escepticisme, considerant que la ment humana és limitada, és a dir, que no ho podem conèixer tot. A partir d'això, l'autor inicia la reflexió sobre l'existència de la realitat partint de l'escepticisme. Tot el que sabem, prové de les percepcions que ens proporcionen els sentits, però això no demostra en cap moment que els cossos existeixin. Amb això, Hume no diu que no existeixen, sinó que no podem trobar cap justificació vàlida que ho permeti afirmar.

En conclusió, no podem saber si els cossos existeixen ja que la nostra capacitat mental és limitada, per això només podem dir que els cossos són objectes de creença.

4. Comparació

Podem comparar aquest text amb Descartes. Descartes, a diferència de de Hume, afirma l'existència dels cossos basant-se en la seva causa. Desprès d'una comprovació metòdica arriba a ala conclusió de que els cossos existeixen perquè ells mateixos en són la causa. En canvi, Hume no només rebutjaria l'afirmació de l'existència dels cossos, sinó que també la del principi de causalitat.

També el podem comparar amb Aristòtil, que afirma que la realitat exterior també existeix, ja que és l'únic que coneixem amb certesa. Hume, en canvi, diria que només coneixem les percepcions, per tant, que no es pot conèixer l'existència dels cossos.