1. Idees principals
En aquest text, Hume, parla sobre l'existència dels cossos. L'autor parteix de la idea de que la ment humana és limitada. Tot els nostres raonaments parteixen de l'experiència en forma de percepcions. Però, no obstant, com sabem que realment no existeixen els cossos? Hume afirma que, com la nostra capacitat intel·lectual és limitada, no podem saber si existeixen o no, per tant, són simples objectes de creença.
2. Títol
Les percepcions, l'únic que podem conèixer.
3. Anàlisi
En aquest text, Hume parla sobre l'existència dels cossos. L'autor inicia el text amb cert escepticisme, considerant que la ment humana és limitada, és a dir, que no ho podem conèixer tot. A partir d'això, l'autor inicia la reflexió sobre l'existència de la realitat partint de l'escepticisme. Tot el que sabem, prové de les percepcions que ens proporcionen els sentits, però això no demostra en cap moment que els cossos existeixin. Amb això, Hume no diu que no existeixen, sinó que no podem trobar cap justificació vàlida que ho permeti afirmar.
En conclusió, no podem saber si els cossos existeixen ja que la nostra capacitat mental és limitada, per això només podem dir que els cossos són objectes de creença.
4. Comparació
Podem comparar aquest text amb Descartes. Descartes, a diferència de de Hume, afirma l'existència dels cossos basant-se en la seva causa. Desprès d'una comprovació metòdica arriba a ala conclusió de que els cossos existeixen perquè ells mateixos en són la causa. En canvi, Hume no només rebutjaria l'afirmació de l'existència dels cossos, sinó que també la del principi de causalitat.
També el podem comparar amb Aristòtil, que afirma que la realitat exterior també existeix, ja que és l'únic que coneixem amb certesa. Hume, en canvi, diria que només coneixem les percepcions, per tant, que no es pot conèixer l'existència dels cossos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada