1.8. Comentari de text: Setè fragment de Plató

1. Idees principals

En aquest fragment, Plató ens parla del Demiürg, que és la causa que s’encarrega d’organitzar el món sensible prenent com a model les idees, que són perfectes. El Demiürg ha d’existir, perquè el nostre món no podria haver sorgit del no res, sense cap causa. El Demiürg és considerat com un “artesà” que es troba entre el món intel·ligible i el món sensible, el qual modifica a partir de les idees. Aquest ha de prendre com a model el món de les idees, perquè és la única manera de que el nostre món sigui el més bell possible, ja que les idees són perfectes i bones, i la matèria és la que dóna imperfecció. Per tant, com les idees són models perfectes i el Demiürg una causa perfecta, el nostre món només pot aconseguir ser perfecte a partir d’aquests.

2. Comentari

En aquest text l’autor tracta els aspectes ontològics de la seva obra, on ens parla sobretot del concepte de Demiürg. El Demiürg es troba entre el món perfecte de les idees i el nostre món sensible i, prenent com a model el món intel·ligible, va modelant el nostre món, per tal de poder aconseguir que sigui el més bell possible. La matèria per si sola és imperfecta, i el nostre món no és del tot imperfecte, per tant, l’autor afirma que això només pot ser degut a que prenem un altre món que és perfecte com a model (el món intel·ligible), les idees del qual són transmeses al nostre món mitjançant el Demiürg.

Podem comparar aquesta teoria amb el nôus de Anaxàgores, que era una intel·ligència que organitzava les llavors i les organitzava en el món i amb el lógos d’Hercàcit, que era la raó que organitzava els canvis del nostre món. Per tant, tant el nôus, com el logos, com el Demiürg són organitzadors del nostre món, però mentre que el Demiürg pren com a model el món de les idees, el nôus i le lógos no prenen com a model cap altre món. Amb això, seguint la filosofia platònica, ni el nôus ni el lógos no permeten aconseguir un món més bell, ja que no surten dels seus límits d’imperfecció, mentre que el Demiürg aconseguirà un món més bell, ja que segueix un model de perfecció, el de les idees.

3. Títol

La perfecció com a model inspirador del Demiürg.

1.7. Comentari de text: Cinquè fragment de Plató

1. Idees principals

En aquest text Plató ens parla dels aspectes ontològics de la seva coneguda teoria de les idees. El filòsof, encarnat per Sòcrates, es pregunta si les idees es manifesten sempre de la mateixa forma o, si per el contrari, no admeten cap canvi. Per exemple, la bellesa en si, sempre es presenta igual? Cebes, li contesta que sempre es manifesta igual, ja que ha de ser així, ja que si són models de la realitat, sempre s’han de manifestar d’acord amb aquesta. Per tant, les idees sempre són iguals, per tant, no depenen de la nostra concepció i són immutables.

2. Comentari

En aquest text es reflecteix molt bé la part ontològica de la obra del filòsof. Les idees són immutables i són models de la realitat, per tant no només es tracten només de la nostra concepció que tenim d’aquesta. Per exemple, la bellesa en si, no és només les característiques que jo considero que quelcom ha de tenir per ser vell, sinó la bellesa és un paradigma objectiu i immutable.

Podem comparar aquest fragment amb l’obra del seu mestre Sòcrates, amb el qual presenta molts punts en comú. Sòcrates també creia en coneixements objectius i universals, encara que Plató va ser el primer en introduir el concepte de les idees. No obstant, mentre que Sòcrates es va limitar a relacionar la seva filosofia amb l’àmbit moral, Plató es va endinsar en molts més temes.

També podem comparar la filosofia platònica amb la concepció dels sofistes. Ells creuen en la realitat subjectiva, és a dir, que les coses són per a nosaltres tal com les concebem, per tant, s’oposa al pensament de Plató que afirma que la realitat és objectiva i immutable i que no es limita en les nostres concepcions.

3. Títol

La immutabilitat de les idees.

Vídio resum de la teoria platònica.

1.6. El mite de la caverna

El mite de la caverna apareix en el Llibre VII de la República de Plató, una de les seves obres de maduresa.

Plató ens exemplifica el progrés del coneixement i el pas del món sensible al món intel·ligible mitjançant la història d'uns presoners que estan atrapats en una caverna (el món sensible) i es troben lligats amb unes cadenes que els retenen, tal i com fa el nostre cos amb la nostra ànima. Aquests homes només poden veure les ombres que produeixen els objectes del món exterior (món intel·ligible) i, per tant, consideren que aquestes ombres són la realitat. Això fa referència a l'opinió com a grau de coneixement.

Quan els homes s'aconsegueixen deslliurar de les seves cadenes (catarsi) passen per un camí molt costós fins que arriben al món exterior, però la llum del Sol (que representa al bé, la idea suprema) és massa intensa per als seus ulls, que es ceguen davant d'aquest i, per tant, no poden observar res del seu voltant (cap idea del món intel·ligible). No obstant, poc a poc, els seus ulls es van acostumant a aquesta llum i ja poden veure reflexos en l'aigua (pensament discursiu). Finalment, els ulls s'acostumen del tot al Sol i poden observar en la seva totalitat el món exterior, per tant, l'ànima ja ha arribat al coneixement de les idees, a la autèntica realitat.

Durant aquest mite podem observar diversos símbols o elements concrets:

- Presoners: Ànima.

- Cadenes: Cos.

- Caverna: Món sensible.

- Món exterior: Món intel·ligible.

- Camí costós: Fa referència a que no és fàcil arribar al coneixement de les idees, només els filòsofs poden i, per tant, han de ser els guies i els educadors dels altres homes perquè també puguin arribar-hi.

-Ombres: Representa el coneixement de les imatges (conjectura).

-Objectes transportats pels homes de l'exterior: Coneixement dels objectes materials (creença).

-Reflexos de l'aigua: Pensament discursiu.

-Sol: Bé (idea suprema).

Vídeo resum del mite de la caverna (en castellà).