1.6. El mite de la caverna

El mite de la caverna apareix en el Llibre VII de la República de Plató, una de les seves obres de maduresa.

Plató ens exemplifica el progrés del coneixement i el pas del món sensible al món intel·ligible mitjançant la història d'uns presoners que estan atrapats en una caverna (el món sensible) i es troben lligats amb unes cadenes que els retenen, tal i com fa el nostre cos amb la nostra ànima. Aquests homes només poden veure les ombres que produeixen els objectes del món exterior (món intel·ligible) i, per tant, consideren que aquestes ombres són la realitat. Això fa referència a l'opinió com a grau de coneixement.

Quan els homes s'aconsegueixen deslliurar de les seves cadenes (catarsi) passen per un camí molt costós fins que arriben al món exterior, però la llum del Sol (que representa al bé, la idea suprema) és massa intensa per als seus ulls, que es ceguen davant d'aquest i, per tant, no poden observar res del seu voltant (cap idea del món intel·ligible). No obstant, poc a poc, els seus ulls es van acostumant a aquesta llum i ja poden veure reflexos en l'aigua (pensament discursiu). Finalment, els ulls s'acostumen del tot al Sol i poden observar en la seva totalitat el món exterior, per tant, l'ànima ja ha arribat al coneixement de les idees, a la autèntica realitat.

Durant aquest mite podem observar diversos símbols o elements concrets:

- Presoners: Ànima.

- Cadenes: Cos.

- Caverna: Món sensible.

- Món exterior: Món intel·ligible.

- Camí costós: Fa referència a que no és fàcil arribar al coneixement de les idees, només els filòsofs poden i, per tant, han de ser els guies i els educadors dels altres homes perquè també puguin arribar-hi.

-Ombres: Representa el coneixement de les imatges (conjectura).

-Objectes transportats pels homes de l'exterior: Coneixement dels objectes materials (creença).

-Reflexos de l'aigua: Pensament discursiu.

-Sol: Bé (idea suprema).

Vídeo resum del mite de la caverna (en castellà).