dissabte, 22 de maig del 2010
dilluns, 17 de maig del 2010
3.8. Comentari de text: Càlcul dels plaers i dels dolors
1. Biografia de l'autor
2. Idees principals
Aquest text parla sobre la felicitat de la qual afirma Epicur que s’aconsegueix fent una tria entre els plaers i els dolors, sempre amb impertorbabilitat. El filòsof defensa que el plaer es la base per aconseguir la felicitat, però per arribar a aquest hem de realitzar una tria. En aquesta elecció hem de tenir en compte que no tots els plaers ni els dolors son iguals, és a dir, que a vegades hem de evitar plaers que a la llarga podem resultar mals majors. Per tant no tots els mals han de ser evitables, ja que al final et poden fer arribar a un gran plaer que t’acosti més a la felicitat.
En conclusió, per ser feliç, cal saber elegir entre els plaers i els dolors calculant les possibles conseqüències, per tant, hem de triar amb seny.
Aquest text parla sobre la felicitat de la qual afirma Epicur que s’aconsegueix fent una tria entre els plaers i els dolors, sempre amb impertorbabilitat. El filòsof defensa que el plaer es la base per aconseguir la felicitat, però per arribar a aquest hem de realitzar una tria. En aquesta elecció hem de tenir en compte que no tots els plaers ni els dolors son iguals, és a dir, que a vegades hem de evitar plaers que a la llarga podem resultar mals majors. Per tant no tots els mals han de ser evitables, ja que al final et poden fer arribar a un gran plaer que t’acosti més a la felicitat.
En conclusió, per ser feliç, cal saber elegir entre els plaers i els dolors calculant les possibles conseqüències, per tant, hem de triar amb seny.
3. Títol
La felicitat com a resultat de la tria de plaers.
La felicitat com a resultat de la tria de plaers.
4. Comentari
Epicur en aquest text defensa l’hedonisme i, més concretament, l’epicureisme, teoria filosòfica que argumenta que hem de saber quins plaers triar i quins evitar, per tant hem de triar amb seny.
Podríem comparar aquesta teoria amb l’opinió dels estoics i de Stuart Mill.
Per una banda, els estoics pensen que el destí condueix la nostra vida i, per tant, ens priva de llibertat externa. Per tant, creuen que per ser feliços hem d’aconseguir la pau interior i no deixar-nos corrompre pels factors externs. En canvi, Epicur considera que si que tenim llibertat per triar entre els plaers de la vida, però també defensa la impertorbabilitat com a base indispensable per assolir la desitjada felicitat.
Per últim, Stuart Mill, considera que no tots els plaers son iguals, donant importància als intel·lectuals, fet que demostra en la seva famosa frase: “És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet, és millor ser Sòcrates insatisfet que boig satisfet”. En canvi, Epicur no diferencia entre plaers superiors i plaers inferiors, sinó que depenent de la situació i de les conseqüències es tria un plaer o un altre, i fins i tot, no triar cap.
Epicur en aquest text defensa l’hedonisme i, més concretament, l’epicureisme, teoria filosòfica que argumenta que hem de saber quins plaers triar i quins evitar, per tant hem de triar amb seny.
Podríem comparar aquesta teoria amb l’opinió dels estoics i de Stuart Mill.
Per una banda, els estoics pensen que el destí condueix la nostra vida i, per tant, ens priva de llibertat externa. Per tant, creuen que per ser feliços hem d’aconseguir la pau interior i no deixar-nos corrompre pels factors externs. En canvi, Epicur considera que si que tenim llibertat per triar entre els plaers de la vida, però també defensa la impertorbabilitat com a base indispensable per assolir la desitjada felicitat.
Per últim, Stuart Mill, considera que no tots els plaers son iguals, donant importància als intel·lectuals, fet que demostra en la seva famosa frase: “És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet, és millor ser Sòcrates insatisfet que boig satisfet”. En canvi, Epicur no diferencia entre plaers superiors i plaers inferiors, sinó que depenent de la situació i de les conseqüències es tria un plaer o un altre, i fins i tot, no triar cap.
dimecres, 12 de maig del 2010
3.7. Preguntes sobre la pel·lícula de Sartre
1. A quin corrent filosòfic pertany?
- Existencialisme.
2. Quina concepció de la llibertat defensa?
- Que tots els éssers humans som lliures sense excusa.
3. On va estudiar?
- En l’École Normale Supérieure de França.
4. Nom de la seva companya.
- Simone de Beauvoir.
5. Quin és el precedent filosòfic de Sartre?
- La fenomenologia de Husserl.
6. Què significa que l’existència és contingent?
- Que nosaltres estem en el món per casualitat, que no hem nascut perquè el món ens necessiti.
7. Títol de la seva primera novel·la important.
- La nàusea.
8. L’existència té sentit?
- El filòsof opina que la nostra existència no té sentit, depèn de nosaltres que tingui sentit.
9. Com es titula la conferència de Heidegger que el va influir?
- Què és la metafísica?
10. Títol de la seva revista.
- Les Tempes Modernes.
11. Quina és la seva posició sobre Déu?
- Deia que Déu no existia, ja deia que si Déu existia l’home no era lliure i si els homes tenen llibertat Déu no existeix.
12. Què significa l’infern són els altres?
- Significa que és millor estar sol, ja que gràcies als altres sentim vergonya, ja que sabem que els altres pensen en nosaltres.
13. Títol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
- Crítica de la raó dialèctica.
14. Any que va rebre el premi Nobel. Perquè el va rebutjar?
- 1964, ja que pensa que l’èxit és el fi de la llibertat.
15. Per què va ser un inspirador de la revolta del 68.
- Perquè estava en contra de la repressió de l’estat.
16. Títol del diari extremista que va dirigir.
- La cause du peuple.
17. Què significa revolució perpètua?
- Has de revolucionar-te contínuament contra l’estat.
18. Què opina sobre el terrorisme?
- Que és la bomba atòmica dels pobres.
19. Què significa que pensava contra ell mateix?
- Que has de posar en dubte tot allò que t’han ensenyat.
20. Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
- Que orientava a la gent cap al seu pensament filosòfic.
- Existencialisme.
2. Quina concepció de la llibertat defensa?
- Que tots els éssers humans som lliures sense excusa.
3. On va estudiar?
- En l’École Normale Supérieure de França.
4. Nom de la seva companya.
- Simone de Beauvoir.
5. Quin és el precedent filosòfic de Sartre?
- La fenomenologia de Husserl.
6. Què significa que l’existència és contingent?
- Que nosaltres estem en el món per casualitat, que no hem nascut perquè el món ens necessiti.
7. Títol de la seva primera novel·la important.
- La nàusea.
8. L’existència té sentit?
- El filòsof opina que la nostra existència no té sentit, depèn de nosaltres que tingui sentit.
9. Com es titula la conferència de Heidegger que el va influir?
- Què és la metafísica?
10. Títol de la seva revista.
- Les Tempes Modernes.
11. Quina és la seva posició sobre Déu?
- Deia que Déu no existia, ja deia que si Déu existia l’home no era lliure i si els homes tenen llibertat Déu no existeix.
12. Què significa l’infern són els altres?
- Significa que és millor estar sol, ja que gràcies als altres sentim vergonya, ja que sabem que els altres pensen en nosaltres.
13. Títol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
- Crítica de la raó dialèctica.
14. Any que va rebre el premi Nobel. Perquè el va rebutjar?
- 1964, ja que pensa que l’èxit és el fi de la llibertat.
15. Per què va ser un inspirador de la revolta del 68.
- Perquè estava en contra de la repressió de l’estat.
16. Títol del diari extremista que va dirigir.
- La cause du peuple.
17. Què significa revolució perpètua?
- Has de revolucionar-te contínuament contra l’estat.
18. Què opina sobre el terrorisme?
- Que és la bomba atòmica dels pobres.
19. Què significa que pensava contra ell mateix?
- Que has de posar en dubte tot allò que t’han ensenyat.
20. Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
- Que orientava a la gent cap al seu pensament filosòfic.
dimarts, 11 de maig del 2010
3.6. Definicions del tema 9
- Temperament: Conjunt de sentiments i passions, difícils de modificar.
- Immoral: Persona que sap diferenciar entre el bé i el mal i tria el mal.
- Virtut: Hàbit de comportament si ens predisposem a obrar bé.
- Consciència moral: Capacitat humana de diferenciar el bé i el mal.
- Responsabilitat: Capacitat dels éssers lliures i conscients que poden optar i tenen el coneixement necessari per ser els amos dels seus actes.
- Llibertat externa: Absència de coacció externa.
- Llibertat interna: Absència de coacció interna.
- Condicionament: No tenir una llibertat absoluta i total, però conservar la llibertat suficient com per saber-se responsable dels propis actes.
- Destí: Llei de l’univers segons la qual tot succeeix fatalment.
- Determinisme físic: Engloba tots els altres determinismes i defensa el principi de causalitat (tota causa té un efecte i tot efecte ve donat per una causa).
- Determinisme genètic: Corrent sociobiològic que veu en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les nostres actuacions.
- Determinisme econòmic: Explica les diferents etapes històriques i defensa que el nostre comportament està donat pel lloc de la societat que ocupem.
- Existencialisme: Defensa que l’existència és anterior a l’esència.
- Indeterminisme: Afirmació radical de la llibertat.
- Racionalitat econòmica: Defensa que l’ésser humà sempre elegeix maximitzant beneficis i minimitzant costos.
- Autonomia moral: És quan el subjecte es dóna la llei a si mateix.
- Nivell preconvencional: Nivell de l’autonomia moral on la persona té per just el que satisfà els seus interessos.
- Nivell postconvencional: Nivell de l’autonomia moral on la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
- Lògica de l’atenció: Defensa que la maduresa moral també ha de desenvolupar el sentir de la compassió i de la responsabilitat.
- Principi de responsabilitat (Hans Jonas): Denuncia la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització i defensa que hem de deixar a les generacions futures un món millor.
- Immoral: Persona que sap diferenciar entre el bé i el mal i tria el mal.
- Virtut: Hàbit de comportament si ens predisposem a obrar bé.
- Consciència moral: Capacitat humana de diferenciar el bé i el mal.
- Responsabilitat: Capacitat dels éssers lliures i conscients que poden optar i tenen el coneixement necessari per ser els amos dels seus actes.
- Llibertat externa: Absència de coacció externa.
- Llibertat interna: Absència de coacció interna.
- Condicionament: No tenir una llibertat absoluta i total, però conservar la llibertat suficient com per saber-se responsable dels propis actes.
- Destí: Llei de l’univers segons la qual tot succeeix fatalment.
- Determinisme físic: Engloba tots els altres determinismes i defensa el principi de causalitat (tota causa té un efecte i tot efecte ve donat per una causa).
- Determinisme genètic: Corrent sociobiològic que veu en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les nostres actuacions.
- Determinisme econòmic: Explica les diferents etapes històriques i defensa que el nostre comportament està donat pel lloc de la societat que ocupem.
- Existencialisme: Defensa que l’existència és anterior a l’esència.
- Indeterminisme: Afirmació radical de la llibertat.
- Racionalitat econòmica: Defensa que l’ésser humà sempre elegeix maximitzant beneficis i minimitzant costos.
- Autonomia moral: És quan el subjecte es dóna la llei a si mateix.
- Nivell preconvencional: Nivell de l’autonomia moral on la persona té per just el que satisfà els seus interessos.
- Nivell postconvencional: Nivell de l’autonomia moral on la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
- Lògica de l’atenció: Defensa que la maduresa moral també ha de desenvolupar el sentir de la compassió i de la responsabilitat.
- Principi de responsabilitat (Hans Jonas): Denuncia la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització i defensa que hem de deixar a les generacions futures un món millor.
dissabte, 8 de maig del 2010
3.5. Pàgina 189: Recursos. Un dilema hipotètic
Desprès de llegir atentament aquest text, cal iniciar el debat (en petits grups o en tota la classe). És important assegurar-se bé d'haver comprès la situació de cadascun dels personatges. Les preguntes següents poden servir d’orientació per provocar, orientar o dinamitzar la participació.
· Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
- En un principi atracar i robar està malament, però aquest és un cas especial. Jo crec que la majoria de nosaltres obraríem així, a més, aquest home no ha obrat del tot malament, ja que abans de robar ha demanat i ha suplicat aquesta droga. Així que jo crec que l’ha de robar, ja que és la única forma de salvar a la seva dona.
· Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?
- En teoria, encara que no l’estimi l’ha de robar. Encara que si no l’estima no té cap motiu afectiu per robar-lo. Però el fet de que necessita la seva ajuda i que va jurar davant l’església o la Constitució de protegir-la fins a la mort fa que cregui que ha de robar el medicament, per tant, n’és responsable.
· Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en el cas que no l’estimi? Per què o per què no?
- Com he dit en la pregunta anterior, el fet d’haver jurat a l’església o a la Constitució protegir-la fins a la mort li atorga una certa responsabilitat.
· Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
- En aquest cas, Heinz no té per que robar-lo, ja que no té cap afecte ni responsabilitat en aquest pacient, encara que es tracti d’un cas molt injust per al pobre pacient.
· La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
- Depèn de la situació i de les conseqüències que pugui aportar. Jo crec que per salvar una vida si que ens podem saltar determinades lleis, sempre que no afectin a la vida d’una altra persona. En aquest cas, jo ho veig bé.
· El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
- Jo crec que el que està fent no és moralment incorrecte, ja que una vida està joc, la seva dona. Però aquest és una cas concret i extrem, per tant, considero que, tret d’un cas de màxim perill, no s’ha d’atemptar contra la llei.
· Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
- En un principi atracar i robar està malament, però aquest és un cas especial. Jo crec que la majoria de nosaltres obraríem així, a més, aquest home no ha obrat del tot malament, ja que abans de robar ha demanat i ha suplicat aquesta droga. Així que jo crec que l’ha de robar, ja que és la única forma de salvar a la seva dona.
· Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?
- En teoria, encara que no l’estimi l’ha de robar. Encara que si no l’estima no té cap motiu afectiu per robar-lo. Però el fet de que necessita la seva ajuda i que va jurar davant l’església o la Constitució de protegir-la fins a la mort fa que cregui que ha de robar el medicament, per tant, n’és responsable.
· Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en el cas que no l’estimi? Per què o per què no?
- Com he dit en la pregunta anterior, el fet d’haver jurat a l’església o a la Constitució protegir-la fins a la mort li atorga una certa responsabilitat.
· Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
- En aquest cas, Heinz no té per que robar-lo, ja que no té cap afecte ni responsabilitat en aquest pacient, encara que es tracti d’un cas molt injust per al pobre pacient.
· La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
- Depèn de la situació i de les conseqüències que pugui aportar. Jo crec que per salvar una vida si que ens podem saltar determinades lleis, sempre que no afectin a la vida d’una altra persona. En aquest cas, jo ho veig bé.
· El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
- Jo crec que el que està fent no és moralment incorrecte, ja que una vida està joc, la seva dona. Però aquest és una cas concret i extrem, per tant, considero que, tret d’un cas de màxim perill, no s’ha d’atemptar contra la llei.
3.4. Comentari de text: L'home, artífex de la seva pròpia vida
1. Biografia de l'autor
2. Idees principals
Aquest text parla de la llibertat, de la qual afirma Sèneca que la podrem assolir sempre i quan no ens deixem corrompre per les coses externes i estranyes. També afirma que totes les persones tenim unes facultats corporals que ens ha proporcionat la natura i que, per tant, les hem d’aprofitar per viure una vida sense deixar-nos condicionar factors externs per poder centrar-nos exclusivament en la nostra persona i ser artífexs de les nostres vides.
3. Títol
Llibertat natural o corrupció externa?
4. Comentari
En aquest text Sèneca defensa que som lliures quan triem viure segons la naturalesa i no corromputs per els factors externs. Per tant, la llibertat es considerada com quelcom natural i totes les altres coses externes a ella, ens priven d’aquesta i ens allunyen de ser artífexs de les nostres vides. Amb això, l’ésser humà pot triar ser lliure (gaudint d’una vida benaventurada i natural) o no ser lliure (deixant-se corrompre per altres factors externs), per tant, té la llibertat de ser o no ser condicionat, és a dir, es lliure. No obstant, aquesta llibertat està condicionada.
Podríem comparar aquest punt de vista amb el determinisme que defensa que no som lliures, sinó que estem determinats per factors. A diferència del que pensa l’autor, aquesta teoria no ens considera lliures, ja que pensa que els factors externs ens determinen, en canvi, Sèneca opina que podem ser lliures de decidir ser artífexs de les nostres vides o de deixar condicionar-nos.
Aquest text parla de la llibertat, de la qual afirma Sèneca que la podrem assolir sempre i quan no ens deixem corrompre per les coses externes i estranyes. També afirma que totes les persones tenim unes facultats corporals que ens ha proporcionat la natura i que, per tant, les hem d’aprofitar per viure una vida sense deixar-nos condicionar factors externs per poder centrar-nos exclusivament en la nostra persona i ser artífexs de les nostres vides.
3. Títol
Llibertat natural o corrupció externa?
4. Comentari
En aquest text Sèneca defensa que som lliures quan triem viure segons la naturalesa i no corromputs per els factors externs. Per tant, la llibertat es considerada com quelcom natural i totes les altres coses externes a ella, ens priven d’aquesta i ens allunyen de ser artífexs de les nostres vides. Amb això, l’ésser humà pot triar ser lliure (gaudint d’una vida benaventurada i natural) o no ser lliure (deixant-se corrompre per altres factors externs), per tant, té la llibertat de ser o no ser condicionat, és a dir, es lliure. No obstant, aquesta llibertat està condicionada.
Podríem comparar aquest punt de vista amb el determinisme que defensa que no som lliures, sinó que estem determinats per factors. A diferència del que pensa l’autor, aquesta teoria no ens considera lliures, ja que pensa que els factors externs ens determinen, en canvi, Sèneca opina que podem ser lliures de decidir ser artífexs de les nostres vides o de deixar condicionar-nos.
3.3. Pàgina 154: Exercici 2
2. Suposem que el diari del centre entrevista alguns alumnes sobre la opinió de l’Anna, candidata a delegada del curs. En les opinions següents fes la distinció entre bones raons, raons mediocres i aquelles que no constitueixen cap raó.
Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu.
- BONA.
Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats.
- DOLENTA.
Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima!
- DOLENTA.
Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi?
- DOLENTA.
Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa.
- BONA.
Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa el que pensen els altres.
- BONA.
Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs.
- DOLENTA.
Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica.
- MEDIOCRE.
Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu.
- BONA.
Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats.
- DOLENTA.
Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima!
- DOLENTA.
Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi?
- DOLENTA.
Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa.
- BONA.
Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa el que pensen els altres.
- BONA.
Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs.
- DOLENTA.
Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica.
- MEDIOCRE.
3.2. Pàgina 154: Exercici 1
1. Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.
Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.
- DOLENTA.
Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.
- MEDIOCRE.
Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
- MEDIOCRE.
Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no?
- BONA.
Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.
- DOLENTA.
Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.
- MEDIOCRE.
Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
- MEDIOCRE.
Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no?
- BONA.
3.1. Pàgina 153: Activitat 3
3. Justifica el tipus d’argument de les expressions següents i indica si tenen alguna fal·làcia. Justifica la resposta.
· Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, existeixen.
- Ad ignorantiam, és fal·laç.
· Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement existeixen.
- Ad ignorantiam, és fal·laç.
· Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor.
- Argument circular, no es fal·laç.
· Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat.
- Ex populo, no es fal·laç.
· No et fiïs d’en Lluís, la seva germana no és sincera.
- Ad hominem, és fal·laç.
· Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys?
- Ad hominem, tu quoque, no és fal·laç.
· Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar-li a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d’acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre a les seves peticions des del principi.
- Pendent relliscós, és fal·laç.
· S’ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés una cosa dolenta.
- De la falsa causa, és fal·laç.
· Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, existeixen.
- Ad ignorantiam, és fal·laç.
· Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement existeixen.
- Ad ignorantiam, és fal·laç.
· Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor.
- Argument circular, no es fal·laç.
· Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat.
- Ex populo, no es fal·laç.
· No et fiïs d’en Lluís, la seva germana no és sincera.
- Ad hominem, és fal·laç.
· Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys?
- Ad hominem, tu quoque, no és fal·laç.
· Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar-li a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d’acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre a les seves peticions des del principi.
- Pendent relliscós, és fal·laç.
· S’ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés una cosa dolenta.
- De la falsa causa, és fal·laç.
Argument Ad baculum
Subscriure's a:
Missatges (Atom)