2. Idees principals
Aquest text parla sobre la felicitat de la qual afirma Epicur que s’aconsegueix fent una tria entre els plaers i els dolors, sempre amb impertorbabilitat. El filòsof defensa que el plaer es la base per aconseguir la felicitat, però per arribar a aquest hem de realitzar una tria. En aquesta elecció hem de tenir en compte que no tots els plaers ni els dolors son iguals, és a dir, que a vegades hem de evitar plaers que a la llarga podem resultar mals majors. Per tant no tots els mals han de ser evitables, ja que al final et poden fer arribar a un gran plaer que t’acosti més a la felicitat.
En conclusió, per ser feliç, cal saber elegir entre els plaers i els dolors calculant les possibles conseqüències, per tant, hem de triar amb seny.
Aquest text parla sobre la felicitat de la qual afirma Epicur que s’aconsegueix fent una tria entre els plaers i els dolors, sempre amb impertorbabilitat. El filòsof defensa que el plaer es la base per aconseguir la felicitat, però per arribar a aquest hem de realitzar una tria. En aquesta elecció hem de tenir en compte que no tots els plaers ni els dolors son iguals, és a dir, que a vegades hem de evitar plaers que a la llarga podem resultar mals majors. Per tant no tots els mals han de ser evitables, ja que al final et poden fer arribar a un gran plaer que t’acosti més a la felicitat.
En conclusió, per ser feliç, cal saber elegir entre els plaers i els dolors calculant les possibles conseqüències, per tant, hem de triar amb seny.
3. Títol
La felicitat com a resultat de la tria de plaers.
La felicitat com a resultat de la tria de plaers.
4. Comentari
Epicur en aquest text defensa l’hedonisme i, més concretament, l’epicureisme, teoria filosòfica que argumenta que hem de saber quins plaers triar i quins evitar, per tant hem de triar amb seny.
Podríem comparar aquesta teoria amb l’opinió dels estoics i de Stuart Mill.
Per una banda, els estoics pensen que el destí condueix la nostra vida i, per tant, ens priva de llibertat externa. Per tant, creuen que per ser feliços hem d’aconseguir la pau interior i no deixar-nos corrompre pels factors externs. En canvi, Epicur considera que si que tenim llibertat per triar entre els plaers de la vida, però també defensa la impertorbabilitat com a base indispensable per assolir la desitjada felicitat.
Per últim, Stuart Mill, considera que no tots els plaers son iguals, donant importància als intel·lectuals, fet que demostra en la seva famosa frase: “És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet, és millor ser Sòcrates insatisfet que boig satisfet”. En canvi, Epicur no diferencia entre plaers superiors i plaers inferiors, sinó que depenent de la situació i de les conseqüències es tria un plaer o un altre, i fins i tot, no triar cap.
Epicur en aquest text defensa l’hedonisme i, més concretament, l’epicureisme, teoria filosòfica que argumenta que hem de saber quins plaers triar i quins evitar, per tant hem de triar amb seny.
Podríem comparar aquesta teoria amb l’opinió dels estoics i de Stuart Mill.
Per una banda, els estoics pensen que el destí condueix la nostra vida i, per tant, ens priva de llibertat externa. Per tant, creuen que per ser feliços hem d’aconseguir la pau interior i no deixar-nos corrompre pels factors externs. En canvi, Epicur considera que si que tenim llibertat per triar entre els plaers de la vida, però també defensa la impertorbabilitat com a base indispensable per assolir la desitjada felicitat.
Per últim, Stuart Mill, considera que no tots els plaers son iguals, donant importància als intel·lectuals, fet que demostra en la seva famosa frase: “És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet, és millor ser Sòcrates insatisfet que boig satisfet”. En canvi, Epicur no diferencia entre plaers superiors i plaers inferiors, sinó que depenent de la situació i de les conseqüències es tria un plaer o un altre, i fins i tot, no triar cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada