1.2. Comentari de text: Comparació d'Heràclit i Parmènides

1. Biografia dels autors.

HERÀCLIT D'EFES

PARMÈNIDES

2. Idees principals.

En el fragment d’Heràclit, el filòsof presocràtic exposa la seva tesi de la lluita de contraris. L’autor considera que l’Univers està constituït per un sol principi que no és immutable, sinó que va canviant. Aquests canvis són el resultat de la lluita entre contraris. Però aquesta “guerra” entre els oposats va seguint un ordre (lógos), que ens proporciona harmonia en el nostre món. Per tant, com diu Heràclit, la discòrdia suposa la justícia.

En el fragment de Parmènides, l’autor exposa la seva concepció sobre l’ésser i el no-ésser. Tot allò que podem pensar o expressar és, i tot allò que no podem pensar ni dir, no és. El filòsof presocràtic critica a les persones que consideren que l’ésser i el no-ésser és el mateix ja que, segons ells, només existeix l’ésser i aquest és l’únic principi. Si ens guiem per la raó, aquesta ens diu que l’ésser és únic i només ell ens pot portar a la veritat.

3. Comentari:

Ambdós filòsofs consideren que hi ha un sol principi, però Heràclit considera que canvia, i Parmènides que és immutable. Segons el primer, el tot ha d'anar canviant perquè hi hagi un equilibri entre els contraris. Per tant, si res no canviés, no tindríem justícia ni harmonia, seria un desequilibri, un "kaos".

Contrari a la seva posició, Parmènides, considera que el tot és immutable. Critica el pensament d'Heràclit, ja que opina que només hi ha un ésser, que és el que podem pensar i expressar, i el que no podem expressar ni pensar, no és, no existeix.

4. Títol.

L'Univers com una lluita de contraris o com un tot immutable?

1.1. Comentari de text: Fragment d'Anaximandre

1. Biografia de l'autor.

ANAXIMANDRE


2. Idees principals.

En aquest fragment Anaximandre, exposa la seva teoria on considera que l’arkhé és l’ápeiron. Considera que l’ápeiron és l’origen i el final de totes les coses, per tant, la natura (physis) és concebuda com un conjunt d’elements que neixen i es destrueixen contínuament mitjançant l’ápeiron, que és un cercle interminable. Amb això, el filòsof afirma que aquest arkhé és el que ens proporciona ordre en el nostre univers, el que compensa totes les injustícies que provoquem en aquest.

3. Comentari:

Com tots els filòsofs presocràtics, Anaximandre es va preguntar sobre el principi del tot. Segons la seva teoria, aquest árkhé era l’ápeiron. L’ápeiron era el que provocava el naixement i la mort de totes dels coses de la natura, formant així un cercle interminable que proporcionava ordre en el nostre univers i compensava la injustícia que provocàvem. Per tant, sense ápeiron no és possible el “kósmos”, sense ápeiron l’univers seria un “kaós”.

Podem comparar Anaximandre amb el primer filòsof conegut, Tales de Milet.

En primer lloc, podem dir que tots dos són filòsofs monistes, és a dir, que creuen que només hi ha un principi de la natura. Però, a diferència d’Anaximandre, Tales de Milet considera que l’arkhé era l’aigua. L’aigua era l’origen de tot ja que naixem en aigua, necessitem aigua per sobreviure, la calor dóna humitat... Totes aquestes observacions van ser les que van provocar que Tales la consideres com al principi del tot.

Encara que Tales fos mestre d’Anaximandre, aquest últim considerava que l’arkhé no era quelcom concret, ja que tenia límits, sinó que era quelcom abstracte que es repetia constantment.

4. Títol

L’ápeiron com a arkhé.

COMENCEM UN NOU CURS!

L'estiu ja s'ha acabat i ara ens toca cursar l'últim any en el centre, estudiant segon de batxillerat. És un curs dur i tindrem que esforçar-nos molt per poder arribar al nostre objectiu, per a mi, i per a molts dels meus companys, la universitat.

Si ens endinsem en l'assignatura de filosofia, aquest any és diferent de l'any passat; mentre que l'any passat estudiavem un vessant més ètic, aquest any estudiem els filòsofs que han hagut al llarg de la història i el seu pensament. Aquest temari m'agrada més que el de l'any passat, és més amè i, de moment, sembla més entenedor.

Així que, amb les piles carregades de nou, comencem un nou curs; el final d'un període de la nostra vida, però el començament d'un altre.

ÀNIMS A TOTS I A TOTES!