1. Biografia dels autors.
2. Idees principals.
En el fragment d’Heràclit, el filòsof presocràtic exposa la seva tesi de la lluita de contraris. L’autor considera que l’Univers està constituït per un sol principi que no és immutable, sinó que va canviant. Aquests canvis són el resultat de la lluita entre contraris. Però aquesta “guerra” entre els oposats va seguint un ordre (lógos), que ens proporciona harmonia en el nostre món. Per tant, com diu Heràclit, la discòrdia suposa la justícia.
En el fragment de Parmènides, l’autor exposa la seva concepció sobre l’ésser i el no-ésser. Tot allò que podem pensar o expressar és, i tot allò que no podem pensar ni dir, no és. El filòsof presocràtic critica a les persones que consideren que l’ésser i el no-ésser és el mateix ja que, segons ells, només existeix l’ésser i aquest és l’únic principi. Si ens guiem per la raó, aquesta ens diu que l’ésser és únic i només ell ens pot portar a la veritat.
3. Comentari:
Ambdós filòsofs consideren que hi ha un sol principi, però Heràclit considera que canvia, i Parmènides que és immutable. Segons el primer, el tot ha d'anar canviant perquè hi hagi un equilibri entre els contraris. Per tant, si res no canviés, no tindríem justícia ni harmonia, seria un desequilibri, un "kaos".
Contrari a la seva posició, Parmènides, considera que el tot és immutable. Critica el pensament d'Heràclit, ja que opina que només hi ha un ésser, que és el que podem pensar i expressar, i el que no podem expressar ni pensar, no és, no existeix.
4. Títol.
L'Univers com una lluita de contraris o com un tot immutable?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada