ANAXIMANDRE
2. Idees principals.
En aquest fragment Anaximandre, exposa la seva teoria on considera que l’arkhé és l’ápeiron. Considera que l’ápeiron és l’origen i el final de totes les coses, per tant, la natura (physis) és concebuda com un conjunt d’elements que neixen i es destrueixen contínuament mitjançant l’ápeiron, que és un cercle interminable. Amb això, el filòsof afirma que aquest arkhé és el que ens proporciona ordre en el nostre univers, el que compensa totes les injustícies que provoquem en aquest.
3. Comentari:
Com tots els filòsofs presocràtics, Anaximandre es va preguntar sobre el principi del tot. Segons la seva teoria, aquest árkhé era l’ápeiron. L’ápeiron era el que provocava el naixement i la mort de totes dels coses de la natura, formant així un cercle interminable que proporcionava ordre en el nostre univers i compensava la injustícia que provocàvem. Per tant, sense ápeiron no és possible el “kósmos”, sense ápeiron l’univers seria un “kaós”.
Podem comparar Anaximandre amb el primer filòsof conegut, Tales de Milet.
En primer lloc, podem dir que tots dos són filòsofs monistes, és a dir, que creuen que només hi ha un principi de la natura. Però, a diferència d’Anaximandre, Tales de Milet considera que l’arkhé era l’aigua. L’aigua era l’origen de tot ja que naixem en aigua, necessitem aigua per sobreviure, la calor dóna humitat... Totes aquestes observacions van ser les que van provocar que Tales la consideres com al principi del tot.
Encara que Tales fos mestre d’Anaximandre, aquest últim considerava que l’arkhé no era quelcom concret, ja que tenia límits, sinó que era quelcom abstracte que es repetia constantment.
4. Títol
L’ápeiron com a arkhé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada