1.5. Comentari de text: Primer fragment de Plató

1. Biografia de l'autor

PLATÓ

2. Idees principals

En aquest fragment, Plató, posa com a protagonista al seu mestre Sòcrates, tot explicant el seu mètode en primera persona. Sòcrates, partia de la idea de que ell no era savi, ja que no sabia res, però volia saber si n’hi havia algun. Per fer-ho, utilitzava la maièutica i la ironia, on anava a buscar a diferents persones considerades sàvies per la societat i per ells mateixos, i els començava a fer preguntes, fins que demostrava que aquells homes que eren considerat savi, no sabia res. Així, mica en mica, va anant descobrint “falsos savis”.

Finalment, Sòcrates va arribar a la conclusió de que ell era una mica més savi que aquests homes, ja que ell era conscient de que no sabia res i, els altres, no sabien res i, a més, s’equivocaven pensant que sabien alguna cosa. Per tant, Plató elogia al màxim al seu mestre, considerant-lo el més savi de tots.

3. Comentari

Com aquest text parla absolutament de Sòcrates, encara que està escrit per Plató, no podem observar en aquest moltes diferències entre ambdós filòsofs, però sí que podem comparar el mètode socràtic amb la doctrina més madura de Plató.

Al ser Sòcrates mestre de Plató, les dues doctrines tenen punts comuns, ja que els dos filòsofs creuen en l’existència de veritats absolutes, i basen el seu pensament en intentar trobar sabers universal però, metre que la tasca de Sòcrates es limita en el vessant ètic, Plató inclou una gran varietat de temes, entre els qual també es troba l’ètica.

També podem comparar la doctrina de Sòcrates explicada en el fragment amb Protàgores.

Pròtagores era un sofista, per tant, la seva filosofia es basava en l’escepticisme i, sobretot, en el relativisme. El sofista considerava que l’ésser humà era la mesura de la realitat, és a dir, que tal com se l’apareixen les coses, així són per a ell i, tal com se t’apareixen a tu, així són per a tu. Per tant, defensa el perspectivisme com a base de la realitat. En canvi, la base filosòfica de Sòcrates es basava en la cerca de sabers universals.

4. Títol

Elogi del mètode Socràtic en veu de Plató.

1.4. Comparació: Empèdocles, Anaxàgores i atomistes

El primer que podem dir és que tots són filòsofs presocràtics, postparmenidis i pluralistes, per tant, creuen que l'Univers està constituït per més d'un principi.

Empèdocles considerava que hi havia un tot perfecte i esfèric format per els quatre elements: aire foc, terra i aigua. A partir d'ells es pot formar qualsevol cosa, mitjançant l'amor (unió) i l'odi (separació) dels quatre elements, que són immutables i eterns, per tant, no han nascut ni moriran.

Anaxàgores també pensava que hi havia un tot etern però, segons ell, aquest estava format per les llavors, conegudes com homeomeries. Les llavors són l'origen de tot, són immutables i són presents a totes les coses, encara que només es manifesten les que són de l'element que constitueix la cosa.

En canvi, segons els atomistes, Leucip i Demòcrit, el tot eren els àtoms unes partícules indivisibles, que no es podien dividir, però si moure. Aquests també opinaven el seu principi era etern. Aquesta teoria defensa l'existència del no ésser, que correspon al buit on es mouen els àtoms.

En resum, els tres afirmen l'existència d'un tot etern format per més d'un principi, segons Empèdocles, els quatre elements (immutables); segons Anaxàgores, les homeomeries (immutables) i; segons els atomistes, els àtoms (es mouen en el buit).

1.3. Comentari de text: Text 7 de Parmènides

1. Biografia de l'autor

PARMÈNIDES D'ELEA

2. Idees principals.

En aquest text, Parmènides descriu l’ésser. L’ésser no ha nascut ni morirà, i que és únic. L’ésser no ha pogut néixer, ja que no es pot formar tot del no res, i no pot morir, perquè això suposaria una imperfecció i l’ésser és perfecte.

L’ésser no ha sigut ni serà, és el tot immutable i que és actualment.

L’autor remarca que no és pot passar del ser al no-ser, que el que és, és; i el que no-és, no és i no hi ha cap màgia ni fe que pugui canviar aquest fet.

3. Comentari

En aquest text, Parmènides ens descriu l’ésser. Segons ells l’ésser és el tot, un tot perfecte, actual, immutable... Segons ell l’ésser no ha pogut néixer ni morir, ja que del no res no es pot passar al tot i perquè l’ésser és perfecte i morir suposaria una imperfecció.

Podem comparar el pensament d’aquest filòsof amb un altre de presocràtic, Heràclit. Segons ell, també hi ha un únic principi, però aquest no és immutable, sinó que va canviant. Aquest principi està constituït per l’eterna lluita entre contraris, que dóna harmonia al nostre món. Parmènides critica aquesta teoria considerant que el tot és únic, i que aquells que pensen o confonen l’ésser i el no ésser són ignorants.

4. Títol

Característiques de l'ésser.