En aquest text, Parmènides descriu l’ésser. L’ésser no ha nascut ni morirà, i que és únic. L’ésser no ha pogut néixer, ja que no es pot formar tot del no res, i no pot morir, perquè això suposaria una imperfecció i l’ésser és perfecte.
L’ésser no ha sigut ni serà, és el tot immutable i que és actualment.
L’autor remarca que no és pot passar del ser al no-ser, que el que és, és; i el que no-és, no és i no hi ha cap màgia ni fe que pugui canviar aquest fet.
En aquest text, Parmènides ens descriu l’ésser. Segons ells l’ésser és el tot, un tot perfecte, actual, immutable... Segons ell l’ésser no ha pogut néixer ni morir, ja que del no res no es pot passar al tot i perquè l’ésser és perfecte i morir suposaria una imperfecció.
Podem comparar el pensament d’aquest filòsof amb un altre de presocràtic, Heràclit. Segons ell, també hi ha un únic principi, però aquest no és immutable, sinó que va canviant. Aquest principi està constituït per l’eterna lluita entre contraris, que dóna harmonia al nostre món. Parmènides critica aquesta teoria considerant que el tot és únic, i que aquells que pensen o confonen l’ésser i el no ésser són ignorants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada