El primer que podem dir és que tots són filòsofs presocràtics, postparmenidis i pluralistes, per tant, creuen que l'Univers està constituït per més d'un principi.
Empèdocles considerava que hi havia un tot perfecte i esfèric format per els quatre elements: aire foc, terra i aigua. A partir d'ells es pot formar qualsevol cosa, mitjançant l'amor (unió) i l'odi (separació) dels quatre elements, que són immutables i eterns, per tant, no han nascut ni moriran.
Anaxàgores també pensava que hi havia un tot etern però, segons ell, aquest estava format per les llavors, conegudes com homeomeries. Les llavors són l'origen de tot, són immutables i són presents a totes les coses, encara que només es manifesten les que són de l'element que constitueix la cosa.
En canvi, segons els atomistes, Leucip i Demòcrit, el tot eren els àtoms unes partícules indivisibles, que no es podien dividir, però si moure. Aquests també opinaven el seu principi era etern. Aquesta teoria defensa l'existència del no ésser, que correspon al buit on es mouen els àtoms.
En resum, els tres afirmen l'existència d'un tot etern format per més d'un principi, segons Empèdocles, els quatre elements (immutables); segons Anaxàgores, les homeomeries (immutables) i; segons els atomistes, els àtoms (es mouen en el buit).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada