3.8. Power point: La moral kantiana

La moral

View more presentations from Lucia Alonso.

3.7. Kant: Síntesi entre l'empirisme i el racionalisme

Kant, pel que fa el tema del coneixement, fa una síntesi entre algunes idees empiristes i d'altres racionalistes.

Aquest filòsof inicia la seva teoria amb la idea principal empirista: Tot coneixement s'inicia a partir de l'experiència. No obstant, l'autor la conclou amb un punt a favor cap el racionalisme afegint que, encara que tot coneixement s'iniciï amb les dades que obtenim a partir dels sentits, aquests no ens proporcionen coneixements certs i fiables, sinó que és la part universal i necessària de la nostra ment la que ho aconsegueix.

A partir d'aquí, Kant distingeix entre los conceptes:

- A priori: Part universal i necessària que ens proporciona coneixements vàlids (racionalisme).

- A posteriori: Part que depèn de l'experiència, no ens proporciona ni universalitat ni validesa (empirisme).

Vídeo resum del pensament de Kant (està en anglès)

3.6. Diferències entre Kant i Aristòtil

Si observem la teoria del coneixement d'ambdós filòsofs, podem veure que tenen un pensament molt similar, per tant, considero més interessant establir aquesta diferència en la part moral, que és on es veuen unes teories molt més oposades.

Pel que fa la moral aristotèlica, podem veure que es tracta d'una moral teleològica, que defensa clarament que tot ésser humà persegueix un fi (la felicitat). Per tant, hem de dedicar la nostra vida en fer tot el possible per assolir-lo.

En canvi, Kant proposa una moral buida de contingut, sense una llei moral establerta i fa una crítica de les anteriors morals (incloent la d'Aristòtil). Aquest filòsof defensa que la conducta d'un mateix no ha de ser marcada per una llei pactada i imposada, sinó que cadascú de nosaltres ha d'actuar pel seu sentit del deure.

En aquesta imatge podem veure un home ajudant per deure.

3.5. Comentari de text: Realitat exterior

1. Idees principals

En aquest text, Hume, parla sobre l'existència dels cossos. L'autor parteix de la idea de que la ment humana és limitada. Tot els nostres raonaments parteixen de l'experiència en forma de percepcions. Però, no obstant, com sabem que realment no existeixen els cossos? Hume afirma que, com la nostra capacitat intel·lectual és limitada, no podem saber si existeixen o no, per tant, són simples objectes de creença.

2. Títol

Les percepcions, l'únic que podem conèixer.

3. Anàlisi

En aquest text, Hume parla sobre l'existència dels cossos. L'autor inicia el text amb cert escepticisme, considerant que la ment humana és limitada, és a dir, que no ho podem conèixer tot. A partir d'això, l'autor inicia la reflexió sobre l'existència de la realitat partint de l'escepticisme. Tot el que sabem, prové de les percepcions que ens proporcionen els sentits, però això no demostra en cap moment que els cossos existeixin. Amb això, Hume no diu que no existeixen, sinó que no podem trobar cap justificació vàlida que ho permeti afirmar.

En conclusió, no podem saber si els cossos existeixen ja que la nostra capacitat mental és limitada, per això només podem dir que els cossos són objectes de creença.

4. Comparació

Podem comparar aquest text amb Descartes. Descartes, a diferència de de Hume, afirma l'existència dels cossos basant-se en la seva causa. Desprès d'una comprovació metòdica arriba a ala conclusió de que els cossos existeixen perquè ells mateixos en són la causa. En canvi, Hume no només rebutjaria l'afirmació de l'existència dels cossos, sinó que també la del principi de causalitat.

També el podem comparar amb Aristòtil, que afirma que la realitat exterior també existeix, ja que és l'únic que coneixem amb certesa. Hume, en canvi, diria que només coneixem les percepcions, per tant, que no es pot conèixer l'existència dels cossos.

3.4. Comentari de text: Crítica al principi de causalitat

1. Idees principals

En aquest text, Hume ens parla sobre el passat i el futur, dels quals afirma que no mantenen cap relació. L'autor afirma que aquesta dependència que establim és deguda al costum que provoca, no podem afegir cap argument vàlid que la mostri.

Per tant, Hume la classifica com una qüestió de fet, que només pot ser provada amb l'exepriència. Encara que observem mil vegades un fet A i un fet B, mai podrem afirmar que hem vist una relació entre aquests, només hem vist els fets.

2. Títol

La causa com a costum

3. Anàlisi

En aquest fragment de l'Investigació sobre l'enteniment humà, Hume ens parla sobre el passat i futur. Molta gent creu que fets passats actuen com a causes de fets futurs. El filòsof critica aquesta relació afegint que no existeix, que només l'establim pel costum.

Per exemple, si jo llanço un bolígraf cap amunt, tothom s'espera que caigui al terra, però tanmateix pot ser que algú l'agafi abans de que es produeixi el contacte, com que les mateixes forces que han actuat en altre moment sobre el cos (gravetat) actuïn d'una altra manera o deixin d'actuar. Per tant, no podem afegir cap afirmació que ens permeti donar suport a aquest principi de causalitat ja que, encara que observem milers de cops un fet A passat i un fet B futur, mai podrem dir arguments vàlids que defensin aquesta relació mitjançant l'experiència.

4. Comparació

Podem comparar aquest text amb Descartes i Sant Tomàs.

Pel que fa el filòsof racionalista, defensava el principi de causalitat com a relació d'idees més sòlida.

En canvi, Sant Tomàs va utilitzar aquest principi per demostrar l'existència de Deú on era la causa de cinc fets del món.

Com a contrast, Hume, com hem pogut veure, fa una gran crítica a aquest principi.

3.3. Comentari de text: Fragment 4 de Hume

1. Idees principals

En aquest text, Hume, ens parla de dos tipus d'objectes de la raó humana: les relacions d'idees i les qüestions de fet.

Les relacions d’idees són les que correspone

n a les veritats matemàtiques, per tant, a les afirmacions lògiques i inductives. Són necessàries, fet que l’autor demostra amb l’exemple d’un triangle, encara que no n’hi hagués cap, el quadrat dels seus catets seria igual al de la seva hipotenusa.

En canvi, les qüestions de fet són les que provenen d’allò que percebem. A diferencia de les anteriors, la seva oposició implica una contradicció i, per tant no són necessàries.

2. Títol

Objectes de la raó humana.

3. Anàlisi

En aquest text Hume ens parla de dos tipus d'objectes de la raó humana: les relacions d'idees i les qüestions de fet.

Les relacions d’idees són les que corresponen a les matemàtiques i a la lògica, per tant, que és basen en la inducció. Són veritats necessàries, ja que no depenen de l’experiència i, per tant, els seus contraris donen lloc a contradiccions. Per exemple, no podem dir que un quadrat té quatre costats, perquè aleshores allò de quatre costats no seria un quadrat. A més, encara que no percebi el quadrat, aquest seguirà tenint quatre costats.

Per una altra banda, les qüestions de fet són aquelles que captem amb els sentits, per tant, depenen completament de l’experiència. Això fa que no siguin necessàries, ja que no tenim seguretat de que una cosa sigui igual de com la hem percebut anteriorment. Per tant, els seus contraris no donen lloc a contradiccions, ja que

podem dir tant que demà sortirà el Sol, com que no sortirà i això no suposa cap contradicció.

4. Comparació

Podem comparar amb les veritats de fet i les de raó de Leibniz, que presenten les mateixes característiques que les de Hume.

Les matemàtiques corresponen a les relacions d'idees.

3.2. Comentari de text: La identitat personal

1. Idees principals

En aquest text, Hume ens parla de la idea de substància, a la qual critica. Per parlar d'aquesta, diferencia entre la idea de substància material i la idea de substància com a subjecte. Pel que fa el jo o l'ànima, l'autor considerava que Descartes s'equivocava considerant a aquesta com a substància o com a essència, ja que defensa que el nostre jo és un conjunt de percepcions unides per la imaginació, no una substància.

Per una altra banda, pel que fa la idea dels cossos, tampoc és substancial, ja que també la considera una successió de percepcions com pot ser el color, la forma... unides per la imaginació.

2. Títol

Crítica a la idea de substància

3. Anàlisi

En aquest text, Hume fa una crítica a la anterior idea de substància, on fa referència a la material i, sobretot, a la del jo.

Pel que fa el jo, l'autor considera que no és una substància, ja que és simplement un conjunt de percepcions. Això porta a una inevitable crítica a la concepció cartesiana de la ment o del jo com a essència o substància, ja que no podem tenir idees sobre una substància degut a que no la podem captar amb els sentits. Per tant, la substància mental no existeix.

El mateix passa amb les idees dels cossos, no podem definir-les com a substància, ja que les idees que tenim d'aquests també són una successió de percepcions, com pot ser el color, la forma... que uneix la imaginació.

4. Comparació

Podem comparar aquest text amb Descartes i Berkeley.Com he dit anteriorment, Hume critica la visió cartesiana de la substància com a subjecte, ja que ell considera que la idea del jo no és substancial, sinó que és una successió de percepcions unides per la imaginació.

Per una altra banda, també podem comparar amb Berkeley. Aquest autor té una concepció bastant diferent de la de l’autor ja que considera que la matèria no existeix, només en tenim idees que són causades per Déu. Davant d’això, Hume diria que si que existeixen els cossos, ja que les nostres idees provenen de les impressions que tenim d’aquests.

3.1. Comentari de text: Fragment de l'Abstract

1. Idees principals

En aquest text, Hume ens parla de les percepcions, allò que captem amb la ment, de les quals en distingeix dos tipus: les impressions i les idees. Les primeres són les passions o allò que captem amb els sentits, mentre que les idees són les percepcions que tenim sobre les impressions. Per tant, la única diferència entre aquests dos tipus de precepcions és el seu grau de vivesa, essent les impressions més clares que les idees.

A partir d'aquí, l'autor dedueix que existeixen les idees innates, que són les passions i les emocions, ja que les percepcions que tenim sobre aquestes són menys vívides que la passió que podem sentir en sí.

2. Títol

Les impressions com a idees innates.

3. Anàlisi

En aquest text, Hume, des d'una visió clarament empirista, ens parla sobre les percepcions. Les percepcions és tot allò que captem amb la ment i, l'autor, en distingeix dos tipus: les impressions i les idees, que només es diferencien pel seu grau de vivesa, on les impressions en són més vives.

Aleshores, si les impressions són més vives que les idees, aquestes han de provenir de les impressions. Per tant, podem dir que s'estableix una relació de reflex entre les impressions i les idees, ja que aquestes últimes són una còpia de les primeres. A partir d'això, podem deduir que les percepcions que captem amb els sentits són més clares i vívides i que sí que existeixen les idees innates, que són les impressions de les emocions.

4. Comentari

Primerament, podem comparar aquest text amb Plató. Plató també va establir una relació de reflex, però ho va fer entre les coses del món sensible i les idees del món intel·ligible, on les coses eren còpies de les idees, mentre que Hume, diu que les idees són còpies de les impressions.

Per una altra banda, podem comparar amb Descartes, on partia del pensament, del propi jo per a conèixer, mentre que Hume parteix del coneixement de les percepcions que provenen dels sentits o bé de les idees innates, que són les passions i les emocions.