1. Idees principals
En aquest text, Hume ens parla sobre el passat i el futur, dels quals afirma que no mantenen cap relació. L'autor afirma que aquesta dependència que establim és deguda al costum que provoca, no podem afegir cap argument vàlid que la mostri.
Per tant, Hume la classifica com una qüestió de fet, que només pot ser provada amb l'exepriència. Encara que observem mil vegades un fet A i un fet B, mai podrem afirmar que hem vist una relació entre aquests, només hem vist els fets.
2. Títol
La causa com a costum
3. Anàlisi
En aquest fragment de l'Investigació sobre l'enteniment humà, Hume ens parla sobre el passat i futur. Molta gent creu que fets passats actuen com a causes de fets futurs. El filòsof critica aquesta relació afegint que no existeix, que només l'establim pel costum.
Per exemple, si jo llanço un bolígraf cap amunt, tothom s'espera que caigui al terra, però tanmateix pot ser que algú l'agafi abans de que es produeixi el contacte, com que les mateixes forces que han actuat en altre moment sobre el cos (gravetat) actuïn d'una altra manera o deixin d'actuar. Per tant, no podem afegir cap afirmació que ens permeti donar suport a aquest principi de causalitat ja que, encara que observem milers de cops un fet A passat i un fet B futur, mai podrem dir arguments vàlids que defensin aquesta relació mitjançant l'experiència.
4. Comparació
Podem comparar aquest text amb Descartes i Sant Tomàs.
Pel que fa el filòsof racionalista, defensava el principi de causalitat com a relació d'idees més sòlida.
En canvi, Sant Tomàs va utilitzar aquest principi per demostrar l'existència de Deú on era la causa de cinc fets del món.
Com a contrast, Hume, com hem pogut veure, fa una gran crítica a aquest principi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada