2.13. Comentari de text: La cultura com a activitat simbòlica

1. Resum de la vida del filòsof.

ERNST CASSIRER

2. Idees principals.

Aquest text parla de l'univers simbòlic, del qual afirma Cassier, que ja és inevitable en l'home i que no millora la nostra naturalesa, sinó que la deteriora. A més, cada cop que ens endinsem més en aquest ordit simbòlic, ens allunyem més de la realitat física. Per tant, a partir del llenguatge, l'art, la religió... hem creat un univers simbòlic del qual no podem fugir, ja que és l'únic mitjà que tenim per arribar a la realitat, que cada cop la percebem d'una manera més simbòlica.

3. Títol.

El deteriorament de la naturalesa humana a causa de la necessitat simbòlica.

4. Comentari.

Aquest text parla de l'ésser humà que ha desenvolupat un món simbòlic, del qual ja no pot fugir. Aquest simbolisme el necessita per poder expressar la realitat, que l'ha simbolitzat per tal de poder entendre-la millor. L' activitat simbòlica, s'ha anat desenvolupant de tal manera, que s'ha convertit en els límits de la nostra realitat. És a dir, per poder expressar i anomenar la realitat necessitem un conjunt de símbols que simbolitzin aquesta realitat, per tant, no podem conèixer sense simbolisme. Si ens concretem en el llenguatge, podríem esmentar la famosa frase de Wittgenstein: Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món. Amb aquesta última reflexió hem qüestiono: L'activitat simbòlica és un mitjà que ens permet conèixer la realitat, o simplement és una presó que ens allunya la realitat en la seva totalitat, i només ens mostra la vessant simbòlica d'aquesta?

2.12: Definicions tema 6

- Animal cultural: És la denominació de l’ésser humà, que és un animal peculiar amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural.

- Individualisme possessiu: Teoria basada en l'afirmació de que cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.

- Sociabilitat natural (Aristòtil): Teoria que afirma que l'ésser humà és un animal polític que necessita la societat i la cultura per realitzar-se d'acord les seves capacitats.

- Estat de natura: Hipotètic estat originari, abans que l'ésser humà es sociabilitzés, en la qual l'individu gaudeix d'una llibertat absoluta.

- Guerra de tots contra tots: És un estat en el qual segons Thomas Hobbes, l’èsser humà es mogut per l’egoisme propi i està en lluita permanent amb els altres.

- Contractualisme: Teoria que defensa que l'ésser humà és sociable per naturalesa i la societat és fruit d'un pacte.

- Antropologia cultural: Estudi de la manera de viure dels diferents grups humans i l'evolució que han experimentat.

- Socialització primària: És la primera part del procés de socialització pel qual un individu interioritza la cultura de la societat en què viu, i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

- Socialització secundària: Procés pel qual s’interioritzen "mons constitucionals" que contrasten amb el "món de base" que hem adquirit en la socialització primària.

- Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i consum que un determinat grup accepta com a pròpies.

- Subcultura: Diferents formes de viure la cultura que no posen en qüestió la cultura hegemònica.

- Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

- Nous moviments socials: Moviments originats pels grups socials alternatius, que responen al buit que moltes persones senten davant un futur incert, l’objectiu dels quals és torbar un sentit a l’existència per diferents mitjans a través de les noves tecnologies, sobretot l'ordinador.

- Civilització (Huntington): Agrupació cultural de més abast, el nivell d'identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d'un altre.

- Etnocentrisme: Pensament que analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que és la mesura per valorar als altres.

- Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d'una cultura aliena.

- Interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures i propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d' igualtat.

- Multiculturalisme: Presència de diferents cultures en un mateix territori.

- Universalisme: Defensa que hi ha una moral mínima entre les diferents cultures, que inclou uns valors compartits, com pot ser el respecte als drets humans, la llibertat, la igualtat, l'actitud dialogant...

- Aporofòbia: És el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

2.11. Pàgina 133: Qüestió 3

3. Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

- Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva.

La persona que ha dit això té una actitud pròpia del relativisme cultural. En aquesta frase es contradiu una mica: diu que el tolera i l'accepta però, al mateix temps, l'està expulsant. Aquesta persona hauria d'assumir que, avui en dia, ens trobem davant una societat multiculturalista que hem d'acceptar i respectar. Per fer-ho hem d'establir un diàleg amb les diferents cultures i cedir una mica per arribar a un consens.

- Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida.

La persona que ha dit això admet que directament no accepta als immigrants, per tant, té una actitud etnocèntrica, sobretot racista. Aquest individu no accepta el multiculturalisme en el seu país i, per tant, és un racista. Ha d'assumir que vivim en una societat multicultural i, per tant, s'ha d'arribar a un consens on tots hem de cedir una mica, tant els immigrants, tant els habitants del país.

- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.

Aquesta persona no accepta una societat multicultural, defensa que cada cultura ha d'estar en territoris diferents, ja que tenim maneres de viure i de pensar diferents, per tant defensa el relativisme cultural. Davant d'això jo li diria que el multiculturalisme és una realitat, que quan abans s'accepti millor. A més, si totes les cultures cedim una mica podríem, no només establir una bona convivència, sinó també millorar la nostra cultura i aprendre de les altres.

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres!

Aquesta persona té una actitud etnocèntrica respecte als immigrants. Els immigrants, encara que no tinguin la mateixa cultura que nosaltres, tenen les mateixes capacitats per al treball. A més, els hem d'acceptar i els hem d'integrar com si es tractés d'un de nosaltres. Hem d'aconseguir una bona convivència entre totes les cultures i, per això, hem de cedir tots.

- És impossible entendre's amb els paios!

Aquí tenim un altre exemple de relativista, ja que defensa que el diàleg amb els paios és impossible. No és impossible, el que passa es que tenen algunes diferències respecte a la nostra cultura; però això no ha de suposar cap problema, ja que si establim un consens mitjançant un diàleg entre les diferents cultures, podem entendre'ns i conviure tots en un territori.

- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?

Per últim, aquesta persona és racista i també una mica aporofòbica, ja que considera que aquests immigrants són pobres, i els rebutja per la seva raça i els seus recursos econòmics. No és culpa seva si es seu país està passant un mal moment o allà no poden aconseguir el suficient per viure. Ells venen aquí en busca d'oportunitats i d'una vida benestant, que és el que els hem d'oferir.

2.10. Redacció: Com han de conviure les diferents cultures en un mateix territori?

Aquesta pregunta, com moltes altres, es pot respondre amb una sola paraula: RESPECTE. És a dir, que tant els habitants propis d’un territori, tant els immigrants, poden mantenir la seva cultura sempre i quan no afecti o molesti a la cultura dels altres. Per exemple, a mi no em molesta que construeixin mesquites per resar, però en canvi si que em molesta si aquesta mesquita es construeix a partir dels meus impostos. Per tant, tampoc estic d’acord amb el fet de que algunes persones, pel simple fet de ser habitants d’un territori, imposin la seva cultura a la gent immigrant o simplement la menyspreïn. Jo crec que abans de ciutadans o immigrants, som persones: tots hem de tenir el dret a ser respectats siguem de la cultura que siguem. A més, no hi ha una cultura més important que les altres.
En conclusió, si volem aconseguir aquesta convivència hem de basar-nos en el respecte i en la dignitat de totes les persones que ocupen el territori, però el problema és que molta gent no vol aconseguir aquesta convivència, i si tots no hi estem d'acord mai la podrem assolir.

2.9. Pàgina 130: Activitats del document 6

• Què entén l'autor per civilització?

És la eina que permet als homes educar-se i culturitzar-se, de tal forma, que l'home abandona el seu salvatgisme.

• Quina és la contribució de la ciutat a la civilització?

És el lloc on cada civilització es desenvolupa, adquirint més cortesia, refinament i diàleg; que proporciona llibertat a cadascun dels homes pertanyents a la civilització.

• Busca informació sobre quatre ciutats que hagin estat influents en diferents èpoques històriques i indica quina ha estat la seva contribució específica.

- ROMA: Entrada de l'Humanisme.

- ATENES: Apareixen les primeres ciutats estat.

- MILET: Iniciadora de la filosofia occidental.

-JERUSALEM: Ciutat més representativa del cristianisme i judaisme.

2.8. Comentari de text: La cultura com a manera de viure

1. Resum de la vida del filòsof.

ASHLEY MONTAGU

2. Idees principals

Aquest text parla de la cultura, la qual és definida com un conjunt de característiques que cada territori desenvolupa, com pot ser la llengua, les creences, els valors... i que, per tant, ens situa a cada persona en el món. També explica que la cultura és una creació antropològica que cada territori ha desenvolupat d'una manera diferent i, per tant, cadascú de nosaltres té la seva. Per últim compara la cultura amb una eina que amplia la nostra vida.

3. Títol

La cultura, una eina que ens situa en el món.

4. Comentari

Aquest text defineix la cultura en la seva totalitat, és a dir, defineix la cultura tant des del punt de vista material, com el mental. També argumenta que la cultura és una creació de l'home que transcendeix del món físic i, al mateix temps, actua com a eina d'adaptació a aquest entorn físic. Aquest text també es refereix a l'ésser humà, tant des del punt de vista individual, ja que diu que cada persona té la seva cultura; com col·lectiu, ja que defineix que la cultura són uns costums i característiques pròpies d'un territori, és a dir, d'un conjunt de persones.
En conclusió, amb totes idees que ens proporciona el text podem crear dues definicions: una per la cultura i una altra per l'home. La definició de cultura és: Creació antropològica pròpia d'un territori, que inclou els costums, les eines, les creences... pròpies d'aquest i, serveix per adaptar-nos en el medi físic i, al mateix temps, en la societat. Per una altra banda, la definició d'home seria: Animal cultural i social.

2.7. L'antropologia cultural o social

L'antropologia cultural és la branca de l'antropologia que estudia l'home com a ésser cultural, entenent com a cultura tot el que l'home fa sobre la natura: eines, oficis, pràctiques, roba, cases, religions, música, relacions socials, etc.
En un principi l'antropologia no feia distincions entre física i cultural, tot es basava en les Lleis evolucionistes de Charles Darwin i estudiaven les cultures subdesenvolupades. Pensaven que el desenvolupament d'una cultura respecte les altres s'explicava pel volum cranial dels seus habitants, tal com deien haver demostrat experimentalment.

Corrents
Etnocentrisme: manera d'entendre les cultures prenent com a base que la pròpia és la millor i la més evolucionada, i que els elements d'altres cultures que divergeixen de la nostra són dolents, arcaics, salvatgistes, ... Fou el primer corrent d'antropologia cultural que va aparèixer, però entrà en crisi amb l'arribada de l'antisemitisme ja que conduïa fàcilment al racisme i els donava la raó.
Relativisme cultural: manera d'entendre les cultures proposada per Franz Boas que exposa que els elements d'una cultura s'han d'enquadrar en relació a la cultura en qüestió i no es poden comparar amb elements d'altres cultures són diferents, però igualment vàlids i amb la seva lògica.

Claude Lévi-Strauss (pronunciació francesa en AFI: [klod levi stʁos]) (Brussel·les, 1908 - París, 2009) fou un antropòleg francès. Professor de sociologia a la universitat de Sao Paulo de 1935 a 1939, s'interessà per les poblacions indígenes de Brasil i realitzà diversos treballs de camp entre els indis bororo i nambikwara. Al 1959 va ocupar la càtedra d'antropologia social al Col·legi de França, que va mantenir fins la seva jubilació al 1982. Teòric destacat de l'estructuralisme, fou el seu introductor al camp de l'antropologia cultural i social, tingué també una gran influència per a pensadors com ara Roland Barthes, Michel Foucault, Jacques Derrida, Jacques Lacan o Judith Butler.

James George Frazer (Glasgow, 1 de gener de 1854 – Cambridge, 7 de maig de 1941), antropòleg escocès, fou dels primers estudiosos moderns sobre màgia, mitologia i religió comparada.
Frazer va dur una vida aïllada i tranquil·la, i malgrat la ceguesa que va patir des de 1930, aquesta rutina li va permetre escriure una impressionant quantitat d'estudis, mentre exercia la docència. Va rebre el títol de Sir i va ser membre de la Royal Society.

Jordi Sabater i Pi (Barcelona, 2 d'agost de 1922 – Barcelona, 5 d'agost de 2009) fou un primatòleg català, especialista mundial l'estudi de l'etologia i l'etnologia. Fou el primer en descriure noves espècies i el descobridor de diversos comportaments culturals a diverses espècies. L'any 1966 va trobar Floquet de Neu, un goril·la albí molt rar que va transportar al Zoo de Barcelona on fou un dels animals estrella.

2.6. Pàgina 120: Preguntes del document 1

• Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no? Per què?

Jo estic d'acord amb el text quan diu que cadascun de nosaltres és lliure de decidir si es vol relacionar o no i, si és així, pot decidir amb qui vol relacionar-se. També estic d'acord amb que tota persona té el dret a tenir un treball, on pugui demostrar les seves capacitats i pugui tenir, així, una vida benestant.
En canvi, considero que entre aquestes propocisions hi ha aspectes molt radicals, amb els que no hi estic d'acord. Per exemple, l'ésser humà no pot fer sempre el que vulgui, també ha de respectar la llibertat dels altres. Tampoc hi estic d'acord quan diu que la societat humana consisteix en una sèrie de relacions mercantils, jo penso que encara que el mercat forma part de la cultura, la cultura inclou moltes més coses: literatura, art, gastronomia, llengua...

• Creus que l'individualisme possessiu està vigent avui en dia? En què ho notes?

Encara que hi ha moltes lleis en les que s'intenta que tothom sigui tractat amb respecte i dignitat, hi ha moltes persones que només es preocupen per elles mateixes i, a vegades, han d'atemptar contra la llibertat dels altres per aconseguir les seves metes i, fins i tot, per sentir-se més importants.
També hi ha altres persones que directament no respecten la societat i la cultura: fan pintades en edificis importants i culturals, roben objectes que representen molt per a una nació, atempten contra la vida dels representants o personatges més importants d'una cultura o civilització...
Tot això ens mostra que l'ésser humà mira abans per si mateix que pels altres i, per aquest motiu, si no haguessin pactat unes lleis, ens hauríem acabat extingint.

2.5. Comentari de text: Verificabilitat i falsabilitat

1. Resum de la vida del filòsof

KARL POPPER

2. Idees principals

Aquest text de Popper parla sobre la verificació i la falsació dels enunciats científics, donant prioritat a la falsació; per tant, estableix una relació asimètrica entre aquests dos conceptes. Aquest autor considera que un enunciat serà científic si, en comptes de verificar-se, es pot falsar mitjançant dades y aportacions comprovades empíricament. En conclusió, Popper argumenta que no és possible conèixer la veritat dels enunciats científics si no és mitjançant la falsació d’aquest.

3. Títol

Asimetria entre la verificabilitat i la falsabilitat.

4. Quin mètode utilitza l'autor? Compara'l.

L’autor en aquest text defensa clarament el falsacionisme, ja que defensa que una teoria és científica si aquesta es pot refutar. Per tant, per arribar a conèixer la certesa d’un enunciat s’ha de falsar mitjançant l’experiència empírica.
Aquesta teoria la podríem comparar amb l’inductivisme, una teoria que s’oposa a la defensada per l’autor. La concepció inductvista considera que la ciència és un coneixement cert i fiable, i que els seus enunciats deriven dels fets empírics. Per tant, afirma que per què un enunciat sigui científic s’ha de poder verificar, és a dir, que s’ha de poder verificar mitjançant els fets de l’experiència.
També podem comparar aquesta teoria amb la teoria proposada per Kuhn. Aquesta teoria no es basa només en els aspectes lògics i empírics, com fa el falsacionisme, sinó que defensa que els enunciats científics també han de considerar els aspectes històrics i sociològics que envolten a l’activitat científica.

2.4. Definicions del tema 2

- Coneixement: Resultat de l’acció de conèixer.

- Ultimitat: És una de les característiques bàsiques de la metafísica, que intenta arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.
- Subjecte: Protagonista de l'acció de conèixer
- Creença: Estat de coneixement en que el subjecte està convençut de que és cert el que pensa, però no pot adduir una justificació vàlida per convencer als altres.
- Interès emmancipador: Interès de conèixer per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.
- Raó teòrica: S’orienta cap a la contemplanció del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la.
- Dogmatisme: Manifest de l'actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer, ja que presuposen la capacitat de les nostres facultats cognoscitives.
- Escepticisme: Considera impossible obtenir coneixements fiables, ja que afirma que no podem arribar al coneixement autèntic de la veritat.
- Perspectivisme: Defensa que sí que es pot arribar al coneixement de la veritat, conjugant totes les perspectives.
- Realisme: Teoria que defensa que la realitat existeix independentment del subjecte i el subjecte la pot conèixer tal com és.
- Idealisme: Teoria que afirma que sense subjecte no hi ha realitat, que la considera una construcció mental.
- Noema: Objecte de la consciència.
- Prejudici: Judicis previs que hem adquirit per educació i que condicionen la nostra visió del món.
- Ignorància: Estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
- Autoritat: Criteri de la veritat que defensa que una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix expert en la matèria.
- Veritat com a correspondència: Teoria que entén la veritat com una relació entre el subjecte i l'objecte anomenada correspondència.
- Criteri contextual: Considera que res és cert o fals aïlladament, ja que el que importa és el tot i no les parts.
- Utilitat: Considera que és verdader allò que és útil.
- Consens: Acord entre un determinat grup de persones sobre un tema concret.
- Contingència: Realitat que és actualment, però podria deixar de ser o no haver estat mai.
- Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb l'ajuda d'un suport tècnic o aparell.

2.3. Pàgina 51: Activitat 7

7. Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la resposta.

- Un triangle equilàter: És una realitat necessària, ja que els seus angle sempre sumen 180º.

- La mort: La nostra mort per a nosaltres mateixos no és real, ja que no hi ha més realitat que la nostra vida. En canvi, per als altres es una realitat, ja que la poden veure.

- Que hem toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: És una realitat possible, però poc provable.

-Lara Croft: És una aparença, ja que és un personatge virtual.

-Napoleó Bonaparte: Va ser real, però ja no és real perquè no existeix.

- Un miratge: No és real, és una aparença, ja que és el producte de la meva imaginació.

- Una flor de plàstic: És una realitat sensible, no és una flor, però és un plàstic.

- Els records de l'estiu: No són reals, ja que són imatges del passat que recrea la ment i, per tant, són una aparença d'una realitat passada que, per tant, ara no és real.

- El meu aprovat: És una realitat psíquica, ja que no és pot percebre però saps que estàs aprovat.

- L'alegria per l'aprovat: Si aquesta alegria és certa aquest enunciat és real, però la meva alegria com a tal no és real, ja que no es pot percebre.

- El somni d'aquesta nit: És una realitat psíquica, ja que el fet que estic pensant és real, per tant,és una realitat interna o intramental.

- Els amics del xat: El xat és una realitat virtual, mentre que aquests amics són aparents, ja que no és un amistat real.

- La meva imatge en un mirall: És una aparença, ja que no és la meva veritable imatge, sinó que és el reflex d'aquesta.

- El que sento en veure una pel·lícula: Només és una aparença, ja que els sentiments no es poden percebre.

- Una pel·lícula: És una aparença, ja que en realitat és una seqüència d'imatges.

2.2. Comentari de text: Veritat, realitat, concordança

1. Resum de la vida del filòsof.

MARTIN HEIDEGGER

2. Idees principals.

Aquest text parla de la veritat i de la realitat. Aquests dos conceptes moltes vegades es confonen, per això Heidegger els diferencia. Defineix com a veritat a allò que fa que quelcom sigui cert. Per exemple, si jo dic que m’agrada alguna cosa i és veritat, l’enunciat és cert. També afirma que si quelcom no és cert, no és veritable tampoc, ja que només és una aparença. Per tant, la veritat i la realitat mantenen una concordança, ja que si una cosa no és verdadera no pot ser certa, i a l’inrevés.

3. Títol

La concordança entre la veritat i la realitat

4. Funció de la veritat i de la realitat

Heidegger, en aquest text, diferencia els conceptes de veritat i realitat, dos conceptes que la gent sol confondre. Afirma que la veritat és allò que fa cert quelcom que és cert, per tant, la seva funció és comprovar que allò que és cert, és cert perquè és veritable. Per exemple, si jo dic que estic contenta i la meva alegria és veritable, allò que he dit és cert. Però també afirma que si una cosa no és certa no és real, per exemple, si jo dic que és cert que estic contenta però no ho estic, aquesta frase principalment és falsa, però tampoc és verdadera perquè la meva felicitat no és veritable sinó que és una aparença. Per tant, aquests dos conceptes han de concordar perquè puguem dir si quelcom és cert o no ho és.

5. Quin criteri defensa? Compara’l amb altres.

El criteri de veritat que defensa l’autor en aquest text és la correspondència entre el pensament i la realitat, ja que defensa que el que pensem o qualsevol enunciat serà cert si quan el comprovem o l’analitzem concorda amb la realitat empírica.
Aquest criteri el podem comparar amb la coherència lògica, que s’encarrega de comprovar si els enunciats són certs i aquests enunciats provenen d’altres ja comprovats, per tant, és el criteri emprat en les ciències formals. En canvi, la correspondència entre el pensament i la realitat intenta saber si algun enunciat és cert comprovant-lo mitjançant la realitat empírica, per tant, és el criteri emprat per les ciències naturals.
També el podríem comparar amb l’autoritat, que accepta quelcom com a cert perquè confiem en la persona que ho diu o perquè el considerem un expert de la matèria. Però aquest raonament no és suficient per al criteri que defensa l’autor, ja que no es refia dels enunciats i, per això, els ha de comprovar empíricament.

2.1. Redacció: Realisme o idealisme?

El nostre sentit comú respondria a aquesta pregunta donant suport al realisme. Jo puc captar quelcom, perquè aquest objecte existeix. Per tant, afirmaríem que encara que jo no pugui captar aquest objecte, aquest objecte continuaria existint i el podrien captar altres subjectes igual que jo. Amb això, aquest model de coneixement afirma l’existència de la realitat, que nosaltres, per unes circumstàncies o unes altres, podem captar o no captar, però no obstant, existeix.

Però com sabem que quelcom existeix si nosaltres no l’hem captat i ningú ens ha dit que existeix? Si jo no sé que existeix, per a mi aquest objecte no existeix, encara que qualsevol altre persona l’hagi captat i conegui aquest objecte. A més, tampoc hi ha una sola realitat, és a dir, cadascú capta la realitat de formes diferents, i no obstant totes són certes, però cap és la veritable realitat com a tal. En conclusió, jo considero més coherent afirmar que la realitat depèn del subjecte en comptes del propi objecte, ja que si jo no he captat quelcom no sé que existeix, per tant, no hi ha realitat si jo no la conec.

1.6. Definicions del tema 1

- Saber comú: Coneixement basat en les experiències quotidianes, que no es pregunta el per què? de les coses, sinó el què?

- Tècnica: Saber com fer certes activitats, que persegueixen el control i el domini del món i es considera una aplicació de les ciències.

- Saber artístic: Saber que dóna més importància a la narració que a l'explicació i, reflexa, a la seva manera, l'experiència de la vida.

- Saber científic: Saber que busca el per què de les coses mitjançant l'experimentació, de manera ordenada, rigorosa i crítica.

- Experiment: Conjunt d'activitats convenientment planificades amb ajuda de les fórmules matemàtiques.

- Ciències formals: Ciència que es refereix a la forma dels raonaments.

- Mètode: Manera de pensar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

- Axioma: Principi fonamental indemostrable dins del sistema deductiu.

- Inducció incompleta: Tipus de raonament que es recolza en una sèrie de comprovacions i arriba a una llei general.

- Hipòtesi: Suposició provisional que encara no ha estat confirmada com a llei.

- Falsació: Refutació de les hipòtesis quan no concorden amb els fets del món.

- Comprensió: Captar el sentit de les accions, per tant, situar-se dins dels fets.

- Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos.

- Mètode empiricoracional: Mètode filosòfic que accepta per igual la sensibilitat i l'enteniment.

- Empirisme: Mètode filosòfic que dóna més importància a la sensibilitat que a la raó.

- Racionalisme: Mètode filosòfic que dóna més importància a la raó que a la sensibilitat.

- Revolució Copernicana del coneixement: Canvi de perspectiva en el qual el subjecte passa a ser el centre de coneixement.

- Joc del llenguatge: Maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i models que descriuen formes de vida.

- Hermenèutica no normativa: Hermenèutica que no posa normes a la comprensió.

- Pretensions de validesa de la parla: Condicions que ha de tenir un acte comunicatiu per poder arribar a la comprensió.

- Metafísica: Part de la filosofia teòrica que parla sobre els objectes que van més enllà dels sentits.

1.5. Comentari de text: L'objecte de la filosofia

1. Resum de la vida del filòsof:

LUDWIG WITTGENSTEIN

Ludwig Wittgenstein va néixer a Viena el 26 d'abril de 1889; es va educar en una família rica i il·lustrada. Després d'assistir a escoles a Linz i Berlín, es va traslladar a la Gran Bretanya per estudiar enginyeria a la Universitat de Manchester. El seu interès per la matemàtica pura el va portar al Trinity College (Cambridge) per estudiar amb Bertrand Rusell. Allà va orientar el seu interès cap a la filosofia.El 1918 Wittgenstein havia acabat el seu Tractatus logicus-philosophicus (1921), una obra que segons ell, subministrava la “solució definitiva” als problemes filosòfics. Més tard, es va apartar de la filosofia i durant anys va ensenyar als escolars d'un poble d'Àustria. El 1929 va tornar a Cambridge per tal de reprendre el seu treball en filosofia i va ser designat al Trinity College. Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus i a desenvolupar altres opinions reflectides en les seves Investigacions filosòfiques, obra publicada amb caràcter pòstum el 1953.Home sensible i profund que sovint es mostrava solitari i amb tendència a la depressió, Wittgenstein odiava la petulància i va ser famós pel seu estil senzill de vida i de vestir. Era de personalitat forta i segura, i va exercir una considerable influència en aquells amb els quals feia amistat. Wittgenstein es va retirar el 1947 i va morir a Cambridge el 29 d'abril de 1951.

2. Idees principals:

Aquest text parla de la filosofia, de la qual afirma Wittgenstein que no té un contingut propi, sinó la funció d'aclarir diferents enunciats, per tan és una activitat.

3. Títol del text:

La filosofia aclaridora del llenguatge.

4. ¿Quina és la funció de la filosofia en el text? ¿Perquè Wittgenstein afirma que és una activitat? Comenta la frase: La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.

Wittgenstein argumenta que la filosofia s'encarrega d'aclarir diferents enunciats, que poden resultar confusos per a la majoria de persones. Per tant, la filosofia no té un conjunt de coneixements teòrics propis, sinó que s'encarrega d'aclarir altres enunciats que poden resultar difícils d'entendre, per tant, és una activitat.
Això es reflecteix, sobretot, a la frase: La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos; ja que l'autor afirma que la tasca, el quefer de la filosofia és aclarir el llenguatge d'una sèrie d'enunciats que resulten confusos, perquè tenen un vocabulari poc entenedor.

5. Quin mètode defensa l'autor? Compara'l amb altres mètodes.

L'autor defensa el mètode analiticolingüista, en el qual vol aclarir el llenguatge dels enunciats que resulten difícils d'entendre.
Podríem comparar amb aquest mètode amb l'empiricoracional, l'empirista, el racional i el trascendental, que es basen en el coneixement, en canvi, aquest mètode es basa en l'aclariment del llenguatge.
També el podríem comparar amb l'hermenèutic, ja que els dos volen aconseguir l'aclariment, però l'analiticolingüístic ho pretén fer mitjançant l'aclariment del llenguatge i l'hermenèutic mitjançant la comprensió.

1.4. Redacció: És el jo la primera veritat filosòfica?

Davant d'aquesta pregunta cadascú de nosaltres ens limiten a pensar en el "jo" com el nostre "jo", no com el dels altres. És a dir, per a cadascú només existeix un “jo”, el seu “jo”. Però si no hi hagués aquest “jo”, la meva existència com a tal no tindria sentit i, simplement, no hi hauria realitat. Per tant, si no hi hagués el “jo”, no podria filosofar, ja que no existiria.

Però això és des del meu punt de vista individual, basant-me en el meu "jo", però aquesta pregunta no té una única resposta, perquè jo com a "jo" respondria que sí, però encara que jo no existís existeixen uns altres "jo" que poden filosofar i constituir aquesta realitat, sense el meu "jo".

En conclusió, si parteixo del meu "jo" considero que és la primera realitat, perquè sense ell no hi hauria ni primera ni segona ni tercera realitat; simplement no hi hauria realitat, i sense realitat no hi hauria filosofia. Aquesta és la prova principal de que el "jo" es la primera realitat, almenys des del punt de vista individual.

1.3. Pàgina 17: Preguntes de comprensió

• Escriu una definició de saber utilitzant les teves pròpies paraules.

- Saber és conèixer les respostes definitives a una sèrie de preguntes i fixar-te-les per ser capaç d'explicar-les als altres.

• Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?

- Que primer captem les coses o els fets pels sentits però, desprès, amb la raó, arribem a una sèrie de conclusions que ens donen una resposta del perquè d'allò que hem precebut.

• Quin tipus d'experiència, d'entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.

- Jo crec que observant un quadre es poden produir dues experiències. Per una banda, experimentem l'experiència estètica, ja que ens atrau la bellesa del quadre però, per una altra banda, també es produeix una experiència de la vida, ja que, d'alguna manera, reflecteix la realitat.

• Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic? Justifica la teva resposta.

- Estan relacionats perquè sense el saber tècnic la ciència no podria avançar, ja que la tecnologia els proporciona instruments gràcies als quals la ciència avança notablement.

1.2. Redacció: Què és la filosofia?

Només qüestionant-nos què és la filosofia, estem filosofant. Definir aquest mot és molt difícil, ja que és un concepte molt subjectiu, hi ha tantes respostes com filòsofs en el món. Amb això, no hem refereixo només a les persones que han estudiat filosofia, sinó a tothom que es planteja una sèrie de preguntes sense una resposta concreta que es pugui demostrar o confirmar i, malgrat això, continuen reflexionant i buscant respostes.

Per tant, jo definiria la filosofia com la ciència que busca respostes a les preguntes que es planteja l’home filòsof. Però no és del tot una ciència, ja que les reflexions i les respostes que ens proporciona no es poden comprovar. A més, pot haver respostes molt diferents sobre a una única pregunta i, no obstant, ser totes certes.

Per acabar, ja que el terme filosofia té una definició molt subjectiva, proposo definir el seu verb: filosofar. ¿Què és filosofar? Filosofar, és pensar.

1.1. Preguntes de l'avaluació inicial

1. Defineix en un màxim de tres línees que entens per filosofia.

Ciència que intenta respondre a les preguntes que es planteja l'home filòsof.

2. Quins temes tracta?

Tots (vida, mort, amor, lògica, religió, moralitat, política...).

3. Qui era Sòcrates? Què en saps?

Filòsof de l'antiga Grècia.

4. Quan va sorgir el pensament Occidental?

Al segle VI a.C.

5. Per què existim?

Per atzar.

6. Per què existeix la política?

Per organitzar la societat i intentar millorar la convivència.

7. Creus que t'has de comportar seguint uns valors? Per què?

Sí, perquè si tots complíssim una sèrie de valors, no hi haurien tants problemes de convivència.

8. Creus que ets una bona ciutadana?

No sóc ni bona ni dolena, ja que compleixo les normes de convivència i respecto l'entorn, però tampoc faig res per millorar res d'això.

9. Esmenta cinc filòsofs que no siguin Sòcrates.

Kant.
Plató.
Aristòtil.
Hume.
Habermas.

10. Per què l'ésser humà necessita cultura?

Per evolucionar com a éssers racionals i creatius.

11. Sóm lliures?

Sí, encara que hi hagin normes i lleis que ens prohibeixin fer determinades coses, som lliures de complir-les o incomplir-les, tenint en compte les conseqüències que et pot aportar la teva decisió.

12. Què és la bellesa?

És quelcom que t'agrada percebre.