Davant d'aquesta pregunta cadascú de nosaltres ens limiten a pensar en el "jo" com el nostre "jo", no com el dels altres. És a dir, per a cadascú només existeix un “jo”, el seu “jo”. Però si no hi hagués aquest “jo”, la meva existència com a tal no tindria sentit i, simplement, no hi hauria realitat. Per tant, si no hi hagués el “jo”, no podria filosofar, ja que no existiria.
Però això és des del meu punt de vista individual, basant-me en el meu "jo", però aquesta pregunta no té una única resposta, perquè jo com a "jo" respondria que sí, però encara que jo no existís existeixen uns altres "jo" que poden filosofar i constituir aquesta realitat, sense el meu "jo".
En conclusió, si parteixo del meu "jo" considero que és la primera realitat, perquè sense ell no hi hauria ni primera ni segona ni tercera realitat; simplement no hi hauria realitat, i sense realitat no hi hauria filosofia. Aquesta és la prova principal de que el "jo" es la primera realitat, almenys des del punt de vista individual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada