
2. Idees principals.
Aquest text parla de la veritat i de la realitat. Aquests dos conceptes moltes vegades es confonen, per això Heidegger els diferencia. Defineix com a veritat a allò que fa que quelcom sigui cert. Per exemple, si jo dic que m’agrada alguna cosa i és veritat, l’enunciat és cert. També afirma que si quelcom no és cert, no és veritable tampoc, ja que només és una aparença. Per tant, la veritat i la realitat mantenen una concordança, ja que si una cosa no és verdadera no pot ser certa, i a l’inrevés.
3. Títol
La concordança entre la veritat i la realitat
4. Funció de la veritat i de la realitat
Heidegger, en aquest text, diferencia els conceptes de veritat i realitat, dos conceptes que la gent sol confondre. Afirma que la veritat és allò que fa cert quelcom que és cert, per tant, la seva funció és comprovar que allò que és cert, és cert perquè és veritable. Per exemple, si jo dic que estic contenta i la meva alegria és veritable, allò que he dit és cert. Però també afirma que si una cosa no és certa no és real, per exemple, si jo dic que és cert que estic contenta però no ho estic, aquesta frase principalment és falsa, però tampoc és verdadera perquè la meva felicitat no és veritable sinó que és una aparença. Per tant, aquests dos conceptes han de concordar perquè puguem dir si quelcom és cert o no ho és.
5. Quin criteri defensa? Compara’l amb altres.
El criteri de veritat que defensa l’autor en aquest text és la correspondència entre el pensament i la realitat, ja que defensa que el que pensem o qualsevol enunciat serà cert si quan el comprovem o l’analitzem concorda amb la realitat empírica.
Aquest criteri el podem comparar amb la coherència lògica, que s’encarrega de comprovar si els enunciats són certs i aquests enunciats provenen d’altres ja comprovats, per tant, és el criteri emprat en les ciències formals. En canvi, la correspondència entre el pensament i la realitat intenta saber si algun enunciat és cert comprovant-lo mitjançant la realitat empírica, per tant, és el criteri emprat per les ciències naturals.
També el podríem comparar amb l’autoritat, que accepta quelcom com a cert perquè confiem en la persona que ho diu o perquè el considerem un expert de la matèria. Però aquest raonament no és suficient per al criteri que defensa l’autor, ja que no es refia dels enunciats i, per això, els ha de comprovar empíricament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada