1.5. Comentari de text: L'objecte de la filosofia

1. Resum de la vida del filòsof:

LUDWIG WITTGENSTEIN

Ludwig Wittgenstein va néixer a Viena el 26 d'abril de 1889; es va educar en una família rica i il·lustrada. Després d'assistir a escoles a Linz i Berlín, es va traslladar a la Gran Bretanya per estudiar enginyeria a la Universitat de Manchester. El seu interès per la matemàtica pura el va portar al Trinity College (Cambridge) per estudiar amb Bertrand Rusell. Allà va orientar el seu interès cap a la filosofia.El 1918 Wittgenstein havia acabat el seu Tractatus logicus-philosophicus (1921), una obra que segons ell, subministrava la “solució definitiva” als problemes filosòfics. Més tard, es va apartar de la filosofia i durant anys va ensenyar als escolars d'un poble d'Àustria. El 1929 va tornar a Cambridge per tal de reprendre el seu treball en filosofia i va ser designat al Trinity College. Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus i a desenvolupar altres opinions reflectides en les seves Investigacions filosòfiques, obra publicada amb caràcter pòstum el 1953.Home sensible i profund que sovint es mostrava solitari i amb tendència a la depressió, Wittgenstein odiava la petulància i va ser famós pel seu estil senzill de vida i de vestir. Era de personalitat forta i segura, i va exercir una considerable influència en aquells amb els quals feia amistat. Wittgenstein es va retirar el 1947 i va morir a Cambridge el 29 d'abril de 1951.

2. Idees principals:

Aquest text parla de la filosofia, de la qual afirma Wittgenstein que no té un contingut propi, sinó la funció d'aclarir diferents enunciats, per tan és una activitat.

3. Títol del text:

La filosofia aclaridora del llenguatge.

4. ¿Quina és la funció de la filosofia en el text? ¿Perquè Wittgenstein afirma que és una activitat? Comenta la frase: La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.

Wittgenstein argumenta que la filosofia s'encarrega d'aclarir diferents enunciats, que poden resultar confusos per a la majoria de persones. Per tant, la filosofia no té un conjunt de coneixements teòrics propis, sinó que s'encarrega d'aclarir altres enunciats que poden resultar difícils d'entendre, per tant, és una activitat.
Això es reflecteix, sobretot, a la frase: La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos; ja que l'autor afirma que la tasca, el quefer de la filosofia és aclarir el llenguatge d'una sèrie d'enunciats que resulten confusos, perquè tenen un vocabulari poc entenedor.

5. Quin mètode defensa l'autor? Compara'l amb altres mètodes.

L'autor defensa el mètode analiticolingüista, en el qual vol aclarir el llenguatge dels enunciats que resulten difícils d'entendre.
Podríem comparar amb aquest mètode amb l'empiricoracional, l'empirista, el racional i el trascendental, que es basen en el coneixement, en canvi, aquest mètode es basa en l'aclariment del llenguatge.
També el podríem comparar amb l'hermenèutic, ja que els dos volen aconseguir l'aclariment, però l'analiticolingüístic ho pretén fer mitjançant l'aclariment del llenguatge i l'hermenèutic mitjançant la comprensió.