El nostre sentit comú respondria a aquesta pregunta donant suport al realisme. Jo puc captar quelcom, perquè aquest objecte existeix. Per tant, afirmaríem que encara que jo no pugui captar aquest objecte, aquest objecte continuaria existint i el podrien captar altres subjectes igual que jo. Amb això, aquest model de coneixement afirma l’existència de la realitat, que nosaltres, per unes circumstàncies o unes altres, podem captar o no captar, però no obstant, existeix.
Però com sabem que quelcom existeix si nosaltres no l’hem captat i ningú ens ha dit que existeix? Si jo no sé que existeix, per a mi aquest objecte no existeix, encara que qualsevol altre persona l’hagi captat i conegui aquest objecte. A més, tampoc hi ha una sola realitat, és a dir, cadascú capta la realitat de formes diferents, i no obstant totes són certes, però cap és la veritable realitat com a tal. En conclusió, jo considero més coherent afirmar que la realitat depèn del subjecte en comptes del propi objecte, ja que si jo no he captat quelcom no sé que existeix, per tant, no hi ha realitat si jo no la conec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada