1. Idees principals
En aquest text Descartes, ens explica el coneixement reduint la lògica a quatre preceptes. El primer consisteix a acceptar només les evidencies, i no fer cas als falsos judicis. El segon, a dividir el problema en diverses parts per tal de poder analitzar-lo més profundament. El tercer, ordenar de manera ascendent els pensaments segons la seva complexitat i, per últim, el quart, consisteix a enumerar tot, de tal forma que no oblidis cap part
2. Títol
Els quatre preceptes del coneixement.
Aquest text pertany a la segona part de Discurs del mètode, que va ser publicat al 1637. Primerament, l’autor ens diu que quantes més lleis tenim, més fàcilment arribem a la confusió i, fins i tot, al vici, per tant, el que fa Descartes es reduir el coneixement a quatre preceptes:
El primer consisteix a no guiar-nos per el que veiem o escoltem, només podem acceptar com a cert allò que és evident, allò que mai puguem arribar a posar en dubte.
En el segon, l’autor explica que hem de dividir el problema en moltes parts, per tal de poder-lo analitzar millor.
Un cop analitzat el problema, l’autor proposa ordenar les diferents parts de més simples a més complexes.
Per últim, hem d’enumerar les parts, revisant-les, sense oblidar-ne cap.
Podem compara dos aspectes diferents del text, amb dos autors diferents: Guillem d’Occam i Plató.
Amb Guillem d’Occam podem establir una relació alhora de la simplificació de preceptes que realitza Descartes a l’inici del text, ja que aquest filòsof busca la simplicitat i rebutja les complicacions.
En canvi, pel que fa el tema del coneixement podem comparar-lo amb Plató. Plató defensava que només podríem conèixer la realitat en el món de les idees i que havíem de preparar-nos per a la mort per tal d’assolir-la. En canvi, Descartes simplifica el problema de conèixer doblement, ja que primerament no el situa al món de les idees, i també perquè redueix el procés de conèixer en quatre preceptes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada