1. Idees principals
En aquest text, Descartes parla dels cossos materials, dels quals es pregunta quina és la seva causa.
Primerament, diu que els cossos se'ns presenten a la ment de manera clara i distinta, encara que jo no els vulgui pensar, per tant, jo no en sóc la causa perquè són externs al meu jo.
Posteriorment, l'autor comprova si Déu és la causa. Déu no en pot ser perquè ens estaria enganyant fent-nos pensar que la causa dels cossos són els cossos mentre que la causa és Ell, i Déu és màximament bo. En canvi, si realment procedeixen de les pròpies coses, Déu m'estaria dient la veritat, per tant, com Déu no és enganyador, l'autor afirma que la causa dels cossos són els propis cossos.
2. Títol
Quina és la causa dels cossos?
3. Anàlisi
En aquest fragment de la sisena meditació metafísica, Descartes ens fa una demostració de la existència i la causa dels cossos. Els cossos existeixen perquè els puc percebre a la meva ment encara que no vulgui, per tant, existeix fora del jo, que queda exclòs com a causa.
Per tant, l'autor prova amb Déu. Déu, que és màximament poderós, podria haver creat aquests cossos fora del jo sense cap problema. Però, si realment fos ell la causa, ens estaria enganyant, ja que sembla que la causa de l'existència del cos sigui el propi cos. Per tant, com Déu és bo i no ens enganya, tampoc ell és la causa. Davant d'això, la causa dels cossos només poden ser els propis cossos, ja que d'una altra manera, Déu m'estaria enganyant fent-me pensar que la causa dels cossos són ells mateixos, mentre que la causa és una altra.
4. Comparació
Podem comparar aquest text amb Plató.
Mentre que Descartes realitza un exercici lògic per buscar les causes dels cossos, Plató es limita a situar aquest problema en el món intel·ligible, les idees del qual són el model de les coses del nostre món.
En aquest text, Descartes parla dels cossos materials, dels quals es pregunta quina és la seva causa.
Primerament, diu que els cossos se'ns presenten a la ment de manera clara i distinta, encara que jo no els vulgui pensar, per tant, jo no en sóc la causa perquè són externs al meu jo.
Posteriorment, l'autor comprova si Déu és la causa. Déu no en pot ser perquè ens estaria enganyant fent-nos pensar que la causa dels cossos són els cossos mentre que la causa és Ell, i Déu és màximament bo. En canvi, si realment procedeixen de les pròpies coses, Déu m'estaria dient la veritat, per tant, com Déu no és enganyador, l'autor afirma que la causa dels cossos són els propis cossos.
2. Títol
Quina és la causa dels cossos?
3. Anàlisi
En aquest fragment de la sisena meditació metafísica, Descartes ens fa una demostració de la existència i la causa dels cossos. Els cossos existeixen perquè els puc percebre a la meva ment encara que no vulgui, per tant, existeix fora del jo, que queda exclòs com a causa.
Per tant, l'autor prova amb Déu. Déu, que és màximament poderós, podria haver creat aquests cossos fora del jo sense cap problema. Però, si realment fos ell la causa, ens estaria enganyant, ja que sembla que la causa de l'existència del cos sigui el propi cos. Per tant, com Déu és bo i no ens enganya, tampoc ell és la causa. Davant d'això, la causa dels cossos només poden ser els propis cossos, ja que d'una altra manera, Déu m'estaria enganyant fent-me pensar que la causa dels cossos són ells mateixos, mentre que la causa és una altra.
4. Comparació
Podem comparar aquest text amb Plató.
Mentre que Descartes realitza un exercici lògic per buscar les causes dels cossos, Plató es limita a situar aquest problema en el món intel·ligible, les idees del qual són el model de les coses del nostre món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada