2.9. Comentari de text: Novè fragment de Descartes

1. Idees principals

En aquest text, Descartes, formula la seva hipòtesi del Déu enganyador. Descartes mitjançant el dubte metòdic, a partir del qual dubta tot ho anteriorment indubtable, dubta sobre la certesa del nostre coneixement. El filòsof parteix de que existeix un Déu màximament poderós, per tant, té el poder de fer-nos equivocar en tot el que creiem conèixer o saber sense que nosaltres ens adonéssim. Aleshores, com podem saber amb seguretat que tot allò que coneixem es vertader? Finalment, el filòsof refuta la seva hipòtesi, ja que Déu és màximament bondat i això és indubtable.

2. Títol

Déu manipula el nostre coneixement?

3. Anàlisi

En aquest fragment de meditacions metafísiques, Descartes proposa la seva teoria del Déu enganyador. Existeix un Déu màximament poderós, que amb el seu poder seria capaç d’enganyar-nos sense que ens adonéssim. Per tant, també posa en dubte la certesa dels nostres coneixements partint d’un Déu que és capaç d’enganyar-nos. Per exemple, com sabem si dos més dos són realment quatre? Potser, el resultat és cinc i és Déu el que ens ha creat per tal de que pensem que és quatre. No obstant, finalment el filòsof ha de refutar la hipòtesi perquè tothom considera que Déu és bondadós, i això no pot ho pot dubtar.

4. Comparació

Podem comparar aquesta hipòtesi amb Plató i Aristòtil.

Primerament, Plató situa la veritat en el món de les idees i Descartes, en Déu. A més, el primer considera que les coses del nostre món són rèpliques de les idees del món intel·ligible, mentre que l’altre formula primerament que les coses del nostre món són dubtoses i possiblement manipulades per un ésser superior.

En canvi, Aristòtil situa la veritat en el nostre món, amb la critica del tercer home critica a aquells que situen la veritat en altres llocs, com és el cas de Plató en el món de les idees, o com aquest filòsof en Déu.

Els dos filòsofs anteriors consideren que podem conèixer la realitat, en canvi, Descartes, dubta de tot, per tant, segons ell, no podem arribar a conèixer la realitat del tot.