1. Idees principals
En aquest text, Descartes ens demostra l'existència de Déu. Tots tenim a la nostra ment la idea de Déu, com la tenim de qualsevol altre nombre del nostre món. Per tant, si les veritats o objectes matemàtics existeixen, no hauria d'existir Déu?
Davant d'això, el filòsof, aplicant el dubte metòdic, afegeix que es podria separar l'existència de Déu i la seva essència. Però, si Déu és perfecte i l'existència és una qualitat de la perfecció, Déu existeix perquè és perfecte.
2. Títol
La innegable existència de Déu.
3. Anàlisi
En aquest text, l'autor, a partir del jo, demostra l'existència de Déu. El meu jo té la idea de Déu igual que la té de les veritats matemàtiques, per tant, si aquestes són existents, Déu també existeix?
Segons aquest exercici lògic Déu hauria d'existir però, Descartes, que tot ho dubta, afegeix que l'essència de Déu no ha de justificar la seva existència, ja que, per exemple, el fet de que jo tingui a la meva ment un elefant lila no significa que existeixi.
Però, finalment, Descartes arriba a la conclusió de que Déu existeix perquè és un ésser perfecte i, no existir, seria una imperfecció, per tant, existeix.
4. Comparació
Podem comparar aquest text clarament amb Sant Anselm, que també demostra l'existència de Déu relacionant-la amb la seva essència. La única diferència que podem observar és que Descartes basa la seva filosofia en el jo i, Sant Anselm, en Déu i l'ànima.
També podem fer una petita referència a Guillem d'Occam que defensava que no es podia demostrar l'existència de Déu, que només es pot tenir fe. En canvi, Descartes sí que ho demostra.
En aquest text, Descartes ens demostra l'existència de Déu. Tots tenim a la nostra ment la idea de Déu, com la tenim de qualsevol altre nombre del nostre món. Per tant, si les veritats o objectes matemàtics existeixen, no hauria d'existir Déu?
Davant d'això, el filòsof, aplicant el dubte metòdic, afegeix que es podria separar l'existència de Déu i la seva essència. Però, si Déu és perfecte i l'existència és una qualitat de la perfecció, Déu existeix perquè és perfecte.
2. Títol
La innegable existència de Déu.
3. Anàlisi
En aquest text, l'autor, a partir del jo, demostra l'existència de Déu. El meu jo té la idea de Déu igual que la té de les veritats matemàtiques, per tant, si aquestes són existents, Déu també existeix?
Segons aquest exercici lògic Déu hauria d'existir però, Descartes, que tot ho dubta, afegeix que l'essència de Déu no ha de justificar la seva existència, ja que, per exemple, el fet de que jo tingui a la meva ment un elefant lila no significa que existeixi.
Però, finalment, Descartes arriba a la conclusió de que Déu existeix perquè és un ésser perfecte i, no existir, seria una imperfecció, per tant, existeix.
4. Comparació
Podem comparar aquest text clarament amb Sant Anselm, que també demostra l'existència de Déu relacionant-la amb la seva essència. La única diferència que podem observar és que Descartes basa la seva filosofia en el jo i, Sant Anselm, en Déu i l'ànima.
També podem fer una petita referència a Guillem d'Occam que defensava que no es podia demostrar l'existència de Déu, que només es pot tenir fe. En canvi, Descartes sí que ho demostra.
Vídeo realitzat a la Universitat Pompeu Fabra, on explica d'una manera molt entretinguda la filosofia de Descartes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada