1. Idees principals
En aquest text, Sant Agustí ens parla sobre Déu i el temps. Exposa que és inútil preguntar-se que feia Déu abans de crear el món, ja que Déu va crear el temps conjuntament amb el món, per tant, si no hi havia temps, és inútil preguntar-se què feia abans.
El temps de Déu és immediat i actual, no pot ser ni passat ni futur, ja que ell és etern i és superior al temps que ha creat. Per tant, la seva presència no es pot reduir a dies passats, a dies futurs, ni tan sols a dies presents, la seva realitat és el present entern.
2. Títol
Déu com a creador del temps, no esclau.
3. Anàlisi
En aquest fragment de la seva obra Confessions, Sant Agustí ens exposa la seva teoria de Déu com a creador del temps. Segons ell, Déu va crear el temps conjuntament amb el món, per tant, no té sentit preguntar què feia Déu abans de crear el món, ja que no existia el abans, no existia el temps.
Per tant, al ser Déu el creador del temps, no podem reduir la seva presència a aquest, Ell és superior. A partir d'aquí, el filòsof ens explica que Déu no és ni passat, ni futur, és present, però no reduït a dies, com el concebem nosaltres, sinó un present etern que no està lligat al nostre temps.
En conclusió, l'autor ens diu que no ens hem de preguntar en quin temps estava o està Déu, ja que ell no està lligat al temps.
4. Comparació
Podem comparar aquest text amb Plotí i Plató, encara que cap d'ells va parlar del temps.
Primerament, podem que Plotí concep com a ésser l'U, a partir del qual tot emana, però que no és creador. En canvi, Sant Agustí, parla a la seva teoria de Déu com a creador.
També podem comparar-lo amb Plató, que considera que el nostre món es va formant a partir de les modificacions que fa el Demiürg, però prenent com a model el món de les idees. Com a contrast, el sant creu que el món ha estat creat per Déu sense prendre com a model cap cosa que no sigui ell.
En aquest text, Sant Agustí ens parla sobre Déu i el temps. Exposa que és inútil preguntar-se que feia Déu abans de crear el món, ja que Déu va crear el temps conjuntament amb el món, per tant, si no hi havia temps, és inútil preguntar-se què feia abans.
El temps de Déu és immediat i actual, no pot ser ni passat ni futur, ja que ell és etern i és superior al temps que ha creat. Per tant, la seva presència no es pot reduir a dies passats, a dies futurs, ni tan sols a dies presents, la seva realitat és el present entern.
2. Títol
Déu com a creador del temps, no esclau.
3. Anàlisi
En aquest fragment de la seva obra Confessions, Sant Agustí ens exposa la seva teoria de Déu com a creador del temps. Segons ell, Déu va crear el temps conjuntament amb el món, per tant, no té sentit preguntar què feia Déu abans de crear el món, ja que no existia el abans, no existia el temps.
Per tant, al ser Déu el creador del temps, no podem reduir la seva presència a aquest, Ell és superior. A partir d'aquí, el filòsof ens explica que Déu no és ni passat, ni futur, és present, però no reduït a dies, com el concebem nosaltres, sinó un present etern que no està lligat al nostre temps.
En conclusió, l'autor ens diu que no ens hem de preguntar en quin temps estava o està Déu, ja que ell no està lligat al temps.
4. Comparació
Podem comparar aquest text amb Plotí i Plató, encara que cap d'ells va parlar del temps.
Primerament, podem que Plotí concep com a ésser l'U, a partir del qual tot emana, però que no és creador. En canvi, Sant Agustí, parla a la seva teoria de Déu com a creador.
També podem comparar-lo amb Plató, que considera que el nostre món es va formant a partir de les modificacions que fa el Demiürg, però prenent com a model el món de les idees. Com a contrast, el sant creu que el món ha estat creat per Déu sense prendre com a model cap cosa que no sigui ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada