1. Idees principals.
En aquest text, Aristòtil, explica quina és la diferencia entre l’acte i la potència, on demostra que l’acte és sempre superior. La potència és la possibilitat de rebre una forma, de convertir-se en un acte però, no obstant, una cosa pot tenir una potència que pugui donar a lloc a dos actes contraris, per exemple, els éssers vius podem tenir la potència d’estar sans, però alhora, aquesta potencia també pot ser de estar malalts. Per tant, com no es poden donar dues formes alhora, una de les dos serà l’acte.
En conclusió, Aristòtil concep les potències com lluites entre contraris, en les que un d’aquests dos donarà lloc a l’acte, que és únic i perfecte.
2. Títol
L’acte com a resultat superior de la contrarietat de potències.
3. Anàlisi
Aristòtil, a diferència de Plató, considera que la realitat és en el nostre món, en el món sensible, que és en el que basa la seva teoria. Tots els éssers dels nostre món es formen a partir d’una lluita entre contraris d’una mateixa potència, per tant, la forma és el resultat d’un conflicte dels éssers que tenen la possibilitat d’assolir una forma determinada, que és la potència. Per exemple, tots els humans tenim la possibilitat de ser músics, però també tenim la possibilitat de no ser músics; si estudiem música podrem arribem a ser músics i si no estudiem serem no-músics.
Amb això l’autor ens demostra, no només que l’acte és resultat de la potència, sinó que aquest és superior a aquesta, ja que mentre que la potència és inestable, és un conflicte entre dos contraris, l’acte és estable i uniforme.
4. Comparació
Aristòtil, en aquest text,parla de la potència, que podem relacionar amb el conflicte entre contraris de Heràclit, i de l’acte que podem relacionar amb l’ésser de Parmènides.
La potència és la possibilitat que té quelcom de rebre una determinada forma. Però la potència no és única sinó que aquesta pot donar lloc a dos formes diferents, que lluiten fins que una de les dues passa a ser la forma. Per tant, s’assembla molt a la teoria d’Heràclit, ja que també defensa que la realitat està sotmesa a canvi però, a diferència d’Aristòtil, el filòsof presocràtic creu que la forma és la que canvia, mentre que l’altre diferencia entre potència i acte, on no és l’acte qui està sotmès a canvi, sinó que la potència.
En canvi, l’acte és la forma, és la possibilitat realitzada. Per tant, s’assembla molt a l’ésser de Parmènides, ja que és perfecte i és immutable, però mentre que Parmènides rebutjava l’existència del canvi completament, Aristòtil considera que aquesta perfecció sorgeix del canvi.
En aquest text, Aristòtil, explica quina és la diferencia entre l’acte i la potència, on demostra que l’acte és sempre superior. La potència és la possibilitat de rebre una forma, de convertir-se en un acte però, no obstant, una cosa pot tenir una potència que pugui donar a lloc a dos actes contraris, per exemple, els éssers vius podem tenir la potència d’estar sans, però alhora, aquesta potencia també pot ser de estar malalts. Per tant, com no es poden donar dues formes alhora, una de les dos serà l’acte.
En conclusió, Aristòtil concep les potències com lluites entre contraris, en les que un d’aquests dos donarà lloc a l’acte, que és únic i perfecte.
2. Títol
L’acte com a resultat superior de la contrarietat de potències.
3. Anàlisi
Aristòtil, a diferència de Plató, considera que la realitat és en el nostre món, en el món sensible, que és en el que basa la seva teoria. Tots els éssers dels nostre món es formen a partir d’una lluita entre contraris d’una mateixa potència, per tant, la forma és el resultat d’un conflicte dels éssers que tenen la possibilitat d’assolir una forma determinada, que és la potència. Per exemple, tots els humans tenim la possibilitat de ser músics, però també tenim la possibilitat de no ser músics; si estudiem música podrem arribem a ser músics i si no estudiem serem no-músics.
Amb això l’autor ens demostra, no només que l’acte és resultat de la potència, sinó que aquest és superior a aquesta, ja que mentre que la potència és inestable, és un conflicte entre dos contraris, l’acte és estable i uniforme.
4. Comparació
Aristòtil, en aquest text,parla de la potència, que podem relacionar amb el conflicte entre contraris de Heràclit, i de l’acte que podem relacionar amb l’ésser de Parmènides.
La potència és la possibilitat que té quelcom de rebre una determinada forma. Però la potència no és única sinó que aquesta pot donar lloc a dos formes diferents, que lluiten fins que una de les dues passa a ser la forma. Per tant, s’assembla molt a la teoria d’Heràclit, ja que també defensa que la realitat està sotmesa a canvi però, a diferència d’Aristòtil, el filòsof presocràtic creu que la forma és la que canvia, mentre que l’altre diferencia entre potència i acte, on no és l’acte qui està sotmès a canvi, sinó que la potència.
En canvi, l’acte és la forma, és la possibilitat realitzada. Per tant, s’assembla molt a l’ésser de Parmènides, ja que és perfecte i és immutable, però mentre que Parmènides rebutjava l’existència del canvi completament, Aristòtil considera que aquesta perfecció sorgeix del canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada