Viure sense filosofar és, propiament, tindre els ulls tancats, sense tractar d'obrir-los mai. René Descartes.

I TU, HAS EVOLUCIONAT AL NOU HOMO?



dissabte, 15 de gener del 2011

2.4. Carta a Meneceu



1. Idees principals

En aquesta carta, Epicur, tracta diversos temes: filosofar, la divinitat, la mort i el plaer, on podem destacar l’autarquia.

En primer lloc el filòsof opina que mai és massa tard o massa d’hora per filosofar, perquè filosofar ens aporta felicitat, i sempre hem de fer el possible per assolir-la.

L’autor també parla de la divinitat de la qual diu que no ens hem de fiar de les opinions de la gent, sinó que la hem de recordar com un símbol d’immortalitat i de felicitat.

En quant a la mort, Epicur opina que no ens hem d’amoïnar per aquesta, ja que mentre estem vius no hi ha mort, i quan morim no hi som, per tant, no la sentim.

Per últim, també parla més extensament del plaer. El plaer és la base de la felicitat i és a partir del qual triem totes les nostres decisions. Però, no obstant, no sempre triem el plaer, ja que a vegades aquest va acompanyat d’un mal major. El saber triar bé és l’autarquia, saber controlar les nostres passions quan és necessari.

2. Títol

La felicitat.

3. Anàlisi

En aquest text el filòsof parla de la felicitat vista des de diferents temes que han sorgit al llarg de la història de la filosofia i del coneixement.

Primerament el filòsof fa una breu referència a l’acte de filosofar del qual diu que l’hem de practicar tant si som vells com si som joves perquè fer-ho ens proporciona felicitat i mai és massa tard per assolir la felicitat.

Desprès parla dels deus, els deus són immortals, incorruptibles i feliços i tots aquells rumors que es neguin a aquesta afirmació no són més que opinions errònies i vulgars de la gent.

En quant a la mort, l’autor justifica que no ens hem d’amoïnar per ella, ja que mentre estem vius no podem morir, perquè si ja estem morts no la notem, i tampoc ens afecta quan estem morts, perquè un cop estem morts ja no podem sentir res, ni tan sols aquesta. Per tant, tot el que ens ha de preocupar és la vida.

Per acabar parla més extensament dels plaers, que són la base de la nostra felicitat. Però en aquest punt és molt important parlar de l’autarquia, la capacitat de saber triar entre els diferents plaers, saber autocontrolar-se, ja que no hem de triar tots els plaers, ja que alguns ens poden provocar un mal major. En aquest apartat, l’autor també destaca l’autosuficiència, ja que si ens conformem amb el que necessitem per ser feliços, no més, aconseguirem arribar a la felicitat. Viure autoncontrolant-nos i sent autosuficients és viure amb virtut, per tant, també podem relacionar la virtut amb la felicitat.

4. Comparació

Podem comparar aquest text d’Epicur amb Plató.

Primerament ja observem diferencies en l’acte de filosofar. Segons plató només poden filosofar alguns, només aquells que siguin savis, en canvi Epicur ens convida a tots a filosofar, siguem joves o vells.

En quant a la mort, Epicur fa una forta crítica a la teoria platònica. L’autor d’aquesta carta crítica a aquells que pensen que amb la mort trobem la felicitat, ja que si creuen això, per què no es suïciden? En canvi Plató està a favor de que amb la mort arribem al món de les idees on podem arribar al bé suprem que és el que ens proporciona la felicitat.

Pel que fa a la virtut, podem comparar a Epicur amb Aristòtil, ja que els dos conceben la virtut com una mena de seny, en cas d’Epicur de saber controlar-se i de saber triar i, en cas d’Aristòtil com a terme mitjà entre dos extrems igualment viciosos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada