2.3. Comentari de text: Fragment 17 d'Aristòtil

1. Idees principals

En aquest text Aristòtil tracta aspectes ètics on ens explica què és la virtut. La virtut és definida com el terme mitja de totes les coses que es poden dividir i que hem de triar, tot rebutjant a l’excés i al defecte. Però aquest terme mitjà no és el de la cosa en sí, sinó es el terme mitjà referit a cadascun de nosaltres.Per tant, segons el filòsof, per viure virtuosament hem de saber reconèixer quin és el terme mitjà de les nostres passions i de les nostres accions, i elegir-lo i aplicar-lo a la nostra vida.

2. Títol
La virtut com a terme mitjà.

3. Anàlisi
La virtut, vista des de la filosofia aristotèlica, consisteix a triar el terme mitjà de les nostres passions. Totes les nostres accions i passions es poden dividir en excés o en defecte, que són vicis i, a partir d’aquí hem de buscar quin és el terme mitjà sobre aquestes i hem d’aplicar-lo a la nostra vida. Per explicar això, podem exemplificar aquesta teoria amb una virtut moral, com és el cas del valor. Tots nosaltres podem ser covards,

valents o temeraris. Si definim el primer i últim adjectiu podem observar que utilitzem l’adjectiu valent com a punt de partida, com a punt mitjà per comparar-lo:
- Covard: ser molt poc valent.
- Temerari: ser massa valent i no veure el perill.
Per tant, a partir d’aquí podem veure quin és el terme mitjà i, aquest p

rocediment el podem aplicar a totes les virtuts per tal de distingir-les i poder adquirir-les.

4. Comentari
Podem comparar a aquest filòsof amb Plató, que també parla de la virtut.
Plató relaciona la virtut de cada persona amb l’equilibri de la seva ànima, és a dir, que cada part de l’ànima faci el que li correspongui. En canvi,

Aristòtil relaciona la virtut amb el terme mitjà entre els extrems de les passions de cadascun de nosaltres. Però podem dir que els dos creuen que hem de viure segons la virtut, segons Plató realitzant el que ens pertoca i, segons Aristòtil co

ntrolant els diferents extrems i establint el punt mitjà.