1. Idees principals
En aquest text Aristòtil explica la seva teoria del primer motor immòbil. En aquesta, argumenta que tot el que es mou, no es mou per si sol, sinó que hi ha una altra causa anterior que condiciona el seu moviment, que són els motors. Així doncs, si un mòbil és mogut per un altre i, aquest altre per un altre i, així successivament, hi ha d'haver una altra cosa, un primer motor, que sigui l'inici i fomenti el moviment de les altres i, per tant, s'ha de moure per si sola, que és el primer motor immòbil.
2. Títol
El primer motor immòbil com a causa del moviment.
3. Anàlisi
En aquest text, l'autor ens explica com es mou el nostre món. Tot el que és mogut, ha estat mogut per una cosa anterior (el motor), però, no obstant, aquesta també ha sigut moguda per una altra cosa i així successivament. Però no és possible que hi hagi infinits motors per un altre, sinó que hi ha d'haver un motor que no sigui mogut per cap altre, el primer motor. Per tant, aquest s'ha de moure per si sol, i és el que impulsa els altres a moure's. L'autor l'exemplifica amb el moviment d'un pal. Un pal és un mòbil que és mou, que és mogut pel braç impulsat per l'acció de l'home, que es mou per si sol. Per tant, en aquest exemple, l'home és el primer motor, ja que es mou per si sol i provoca el moviment dels altres mòbils fins arribar al fi, que és moure la pedra.
4. Comparació
En un primer moment, podem comparar aquest text amb l'ésser de Parmènides, ja que l'autor considera que el primer motor és perfecte i etern. Però, aquest és l'iniciador, la causa primera del moviment, que té com a causa final quelcom que produirà un canvi, per tant, també el podem comparar amb Heràclit, el filòsof del canvi.
No obstant, al parlar del moviment, el podem comparar amb més força amb Zenó d'Elea. Aquest filòsof presocràtic defensava que no podíem moure'ns ja que per passar d'un punt A a un punt B, abans hem de passar per la meitat i, per passar a aquesta meitat, la meitat de la meitat i així successivament. En canvi, Aristòtil defensa que sí que podem arribar a assolir el moviment, que és l'objectiu final, encara que per arribar a aquest, es passi pel moviment de molts altres mòbils, impulsats per un altre motor.
En aquest text Aristòtil explica la seva teoria del primer motor immòbil. En aquesta, argumenta que tot el que es mou, no es mou per si sol, sinó que hi ha una altra causa anterior que condiciona el seu moviment, que són els motors. Així doncs, si un mòbil és mogut per un altre i, aquest altre per un altre i, així successivament, hi ha d'haver una altra cosa, un primer motor, que sigui l'inici i fomenti el moviment de les altres i, per tant, s'ha de moure per si sola, que és el primer motor immòbil.
2. Títol
El primer motor immòbil com a causa del moviment.
3. Anàlisi
En aquest text, l'autor ens explica com es mou el nostre món. Tot el que és mogut, ha estat mogut per una cosa anterior (el motor), però, no obstant, aquesta també ha sigut moguda per una altra cosa i així successivament. Però no és possible que hi hagi infinits motors per un altre, sinó que hi ha d'haver un motor que no sigui mogut per cap altre, el primer motor. Per tant, aquest s'ha de moure per si sol, i és el que impulsa els altres a moure's. L'autor l'exemplifica amb el moviment d'un pal. Un pal és un mòbil que és mou, que és mogut pel braç impulsat per l'acció de l'home, que es mou per si sol. Per tant, en aquest exemple, l'home és el primer motor, ja que es mou per si sol i provoca el moviment dels altres mòbils fins arribar al fi, que és moure la pedra.
4. Comparació
En un primer moment, podem comparar aquest text amb l'ésser de Parmènides, ja que l'autor considera que el primer motor és perfecte i etern. Però, aquest és l'iniciador, la causa primera del moviment, que té com a causa final quelcom que produirà un canvi, per tant, també el podem comparar amb Heràclit, el filòsof del canvi.
No obstant, al parlar del moviment, el podem comparar amb més força amb Zenó d'Elea. Aquest filòsof presocràtic defensava que no podíem moure'ns ja que per passar d'un punt A a un punt B, abans hem de passar per la meitat i, per passar a aquesta meitat, la meitat de la meitat i així successivament. En canvi, Aristòtil defensa que sí que podem arribar a assolir el moviment, que és l'objectiu final, encara que per arribar a aquest, es passi pel moviment de molts altres mòbils, impulsats per un altre motor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada