Sant Anselm afirma que Déu existeix començant per aquest raonament: Déu és l'ésser major del qual res no pot ser pensat. Considera que Déu és perfecte, per tant, com ho és, ha d'existir. El fet de no existir crea imperfecció i, com Déu només pot ser pensat com a perfecte, consegüentment existeix.
No obstant, Sant Anselm no va tenir en compte que el fet d'imaginar una cosa significa que aquesta existeixi, per exemple, si jo m'imagino que una fada existeix, aixó no fa que existeixi.
Tal com van dir autors posteriors, encara que nosaltres no siguem éssers il·limitats ni eterns, podem imaginar la perfecció a partir d'una certa perfecció. Per tant, el fet que la pensem no la fa existent.
No obstant, Sant Anselm no va tenir en compte que el fet d'imaginar una cosa significa que aquesta existeixi, per exemple, si jo m'imagino que una fada existeix, aixó no fa que existeixi.
Tal com van dir autors posteriors, encara que nosaltres no siguem éssers il·limitats ni eterns, podem imaginar la perfecció a partir d'una certa perfecció. Per tant, el fet que la pensem no la fa existent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada